El triple de Luz condueix el Morabanc a la seva primera victòria del curs

Andorra la Vella

És la jugada de l'any. Quan faltaven 1 segon i 3 dècimes, Rafa Luz converteix una cistella des del seu propi camp per forçar la pròrroga. És un llançament de 25 metres, des de sota mateix de la seva pròpia anella, i la bola creua tot el camp per acabar entrant neta a la cistella del Girona.

Un triple històric, inversemblant, que quedarà gravat en la retina de tots els aficionats, especialment per aquells que es van quedar fins al final del partit, perquè molts d'ells van marxar del pavelló quan quedaven 2 minuts i el Morabanc estava 10 punts avall.

Luz va fer embogir el poliesportiu amb el seu tir impossible, desafiant la física; ja que la pilota va estar 2,28 segons a l'aire, com si fos una imatge a càmera lenta. Durant la retransmissió per la televisió, es pot veure com els dos entrenadors dels dos equips, Joan Plaza i Moncho Fernández, s'anaven a saludar perquè ningú dels allí presents hagués pensat que la cistella entraria i marxarien així el duel al temps extra.

Una nit èpica, perquè l'Andorra va necessitar dues pròrrogues per aconseguir la seva primera victòria de la temporada. 115 a 113 i 3 hores de partit.

El base brasiler ni s'ho va pensar, perquè no tenia temps i havia de llançar, un cop Okoye treu de fons. La probabilitat era molt baixa, però es va fer el miracle de Rafa Luz. La cistella ja forma part de la història de l'ACB, una jugada que pot recordar a aquella de Llull contra el València en 2016 també des del seu propi camp, o a la d'Andres Feliz amb el Joventut contra el Bilbao farà dos anys. Un triple que també entra a les pàgines del llibre de records del MorabancAndorra.

Plaza exigeix més autocrítica al vestidor

És el triomf de la fe. Els tricolors van creure fins al final, quan tot semblava perdut, inclòs en les dues pròrrogues. Shannon Evans, Aaron Best i Yves Pons van ser els referents en atac d'un Andorra que va transitar des de l'excel·lència en el primer quart amb una diferència de més 18 a la desesperació d'un segon quan van encaixar 38 punts.

Tot i anar per darrere del marcador després del descans, els andorrans ho van lluitar fins a forçar el 92-92, i a partir d'aquí va ser una demostració de caràcter del Morabanc que va jugar amb més cor que cap. Lògica alegria al vestidor per la victòria, però són molts aspectes a millorar. Ho sap el tècnic, Joan Plaza, qui va expressar la seva crítica i el seu enuig en roda de premsa, a la pregunta de la Cadena SER: "Que facin la feina, que facin la seva puta feina. El que sap tirar, que tiri; el que sap rebotejar, que ho faci; el que defensa, que defensi, però no feu coses que no toquen", dirigint-se als jugadors.

Plaza, molt molest per l'actuació dels seus en el segon quart. Literalment, diu que no poden ser una muntanya russa. L'entrenador va afirmar que l'única manera que té el Morabanc d'assolir la permanència és des de la defensa. Les característiques de la plantilla obliguen a haver de deixar els rivals per sota dels 80 punts. "Tant de bo, ens serveixi delliço", afegeix Plaza.

Una bogeria de partit amb desenllaç feliç

El següent partit serà diumenge contra el Bilbao Basket, un altre rival directe de la Lliga Endesa. Justament, el valor del triomf de dissabte es doble perquè es va aconseguir davant un Bàsquet Girona, que lluitarà per la salvació, com el Morabanc, en un enfrontament on es van batre tots els rècords: Màxima anotació dels tricolors (115) i rècord de triples (19).

Els dos equips venien de dues derrotes encaixant més de 90 punts i necessitaven urgentment guanyar. Sense Fjellerup en els visitants, el Morabanc va fer el seu millor primer quart de la temporada gràcies a l'encert des del perímetre, amb un 6/7 en triples, i a l'esforç defensiu que va deixar als gironins amb tan sols 10 punts (28-10).

Dels elogis a la destrucció, perquè en els següents 10 minuts els tricolors no va aparèixer a la pista. El parcial va ser de 19-38 i li va servir al Girona per remuntar el partit al descans (47-48). Needham i Sergi Martínez van ser els executors d'un Andorra desaparegut en defensa i al davant, amb una estadística d'1 de 10 en tirs de 2, que feia molt mal a la vista.

A la represa, el conjunt de Plaza va continuar molt erràtic en atac i la màxima dels gironins va ser de +13 (54-67). L'últim quart va ser una qüestió d'orgull, ja que van remar i remar fins a apropar-se a cinc punts, a menys d'un minut pel final. Alguns aficionats van abandonar la bombonera quan el resultat era de 79-89 a manca de dos minuts; però un triple d'Yves Pons i una cistella d'Evans van posar el 84-89.

El miracle es va iniciar amb una recuperació de Kuric que Okoye va transformar amb un triple a 18 segons (89-91), i posteriorment, Livingstone va anotar un dels dos tirs lliures i es va obrar el miracle de Luz de camp a camp per igualar el partit i anar a la pròrroga.

Aaron Best i l'heroi brasiler van mantenir l'ofensiva dels tricolors en aquesta primera part del temps extra, tot i que el Girona va ser qui va disposar de l'última possessió per guanyar amb un llançament final de 2 que va fallar Livingstone.

Amb l'empat a 103, un nou capítol d'intercanvi de cops en què els locals van estar més efectius amb un Pons, exgironí, que va acabar amb 20 punts, 11 d'ells en la pròrroga. Una exhibició que va compartir amb Luz, una vegada més decisiu, ficant l'última cistella del partit. Els catalans no van poder forçar una altra pròrroga perquè no van anotar després d'un tir lliure fallat a propòsit per buscar el rebot.

El resultat final va ser de 115 a 113 i es recordarà sempre per aquell tir estratosfèric de Luz.