Els cònsols demanen més eines per controlar la construcció

Andorra la Vella

Tots ells han comparegut a la comissió legislativa que estudia la modificació de la llei del sòl per exposar les problemàtiques, les recomanacions i les demandes que tenen per disposar de més capacitat per influir i regular un sector que està clarament descontrolat. Amb un missatge conjunt, la mandatària de la Massana, Eva Sansa, ha exposat la proposta d'implementar un sistema de quotes similar al que van implementar fa un any i mig. Diu que s'hauria de fer extensiu a tot el país i que seria aplicable en moments concrets.

Des de Canillo, Jordi Alcobé ha confirmat que la llei beneficia les grans construccions en perjudici dels petits propietaris, mentre que la cònsol major d'Encamp, Laura Mas, ha parlat dels abocadors i ha recordat que de moment només n'hi ha un de gran, que és el del Maià, i que caldria ampliar la xarxa de centres de transferències.

El lauredià Cerni Cairat ha exposat la necessitat d'implementar els drets de tempteig i de retracte, per tal que els comuns tinguin preferència a l'hora de comprar alguna propietat privada. Proposa que sigui només en zones molt tensionades per l'habitatge, on hi hagi molta especulació, o en els entorns de protecció del patrimonial. També creu que es podria desenvolupar el Pla d'Interès Parroquial, seguint l'exemple del Nacional.

Sancions i CTU

La cònsol major, d'Escaldes-Engordany, Rosa Gili, ha comentat que caldria dividir la Comissió Tècnica d'Urbanisme en dues taules; una tècnica com l'actual i una segona que sigui política. Afegeix que caldria actualitzar el règim sancionador i el de prescripció en determinades obres perquè assegura que no sempre es construeix segons el que s'aprova.

Plans sectorials

Finalment, Sergi González i Eduard Betriu, d'Andorra la Vella i Ordino, han parlat dels plans sectorials, que són aquells que crea el Govern per fer construccions que afecten a més d'una parròquia. En aquest sentit, han criticat que malgrat que la LOGTU estableix que caldria crear-ne varis, els diferents executius només n'han aprovat cinc, i consideren que l'administració central hauria de compensar els comuns quan li cedeixin un terreny de manera onerosa i que el retorni si al cap de cinc anys no ha fet l'obra.