Pilar Cortadella: "Els joves no son conscients del què ha costat conquerir els nostres drets"

Andorra la Vella

Pilar Cortadella és coneguda per dues facetes: ser la primera presidenta de la primera associació de dones d'Andorra i ser una empresària i emprenedora d'èxit en molts camps, des de la comercial i l'hoteler i fins l'art.

Però la Pilar té una llarga trajectòria en l'activisme social i cultural que neix a Sant Feliu de Llobregat durant la seva adolescència, als anys cinquanta.

I no és fruit de la casualitat sinó de l'experiència vital dels seus anys d'infància i joventut.

Neix en la postguerra tardana a la capital del Baix Llobregat, filla d'una parella de treballadors, militants republicans, cosa que la marca especialment per a la resta de la seva vida.

El seu pare va combatre a la Guerra Civil espanyola perquè el van cridar a files per fer el servei militar amb el bàndol republicà. Si bé molts com ell es van passar al nacional, ell va voler seguir per convicció amb els "rojos". I en acabar la guerra el van internar en un camp de concentració a Barcelona fins que la seva àvia, una dona molt valenta i decidida, va aconseguir suficients avals pel poble perquè els franquistes l'alliberessin.

La mare servia en la casa d'un jutge de pau de Sant Feliu durant la guerra, i posteriorment es va dedicar al comerç, com l'àvia paterna, que venia aviram pels mercats per sobreviure. Els anys de postguerra van ser molt durs per la parella que va patir moltes restriccions.

Ella, en canvi, ja no les coneix però sí viu en un ambient modest i humil.

Va a l'escola nacional fins els dotze anys i després acaba fent secretariat i comptabilitat en una acadèmia privada de Sant Feliu per ajudar el pare en el negoci familiar que havia acabat d'obrir. En aquell moment ja savia que a casa no es podien permetre estudis universitaris, la seva gran assignatura pendent. Una assignatura que reprén amb 50 anys a la UNED.

Des de ben jove la Pilar té molt clar que vol treballar per obtenir la seva independència econòmica. I tant és així que durant l'adolescència, i mentre estudiava, acompanyava uns metges a fer revisions mèdiques per les escoles.

També ben aviat es vol treure el carnet de conduir i ho fa a través de l'anomenat "servei social", una mena de servei militar per a les noies a càrrec de la Sección Femenina de la Falange de Pilar Primo de Rivera. "No vulguis saber què feiem allà" explica perquè "per treure'ns els carnet de conduir, i també el passaport, les dones havíem de fer aquest servei o bé casar-nos".

En aquell moment les dones no podien obrir un compte bancari, ni ser titulars d'un negoci, ni obtenir el permís de conduir ni tenir cap propietat si no era amb el permís marital o parental. Així que immediatament s'adona que la llibertat està en la independència econòmica.

En aquella època també inicia un treball voluntari amb les noies immigrants del poble: un préstec de llibres que les ajudés a conèixer el català i a formar-se. Ho feia a la rectoria del poble, en la què els hi deixaven un armari on guardar-los i fer els intercanvis.

Per tant, la seva lluita pels drets de les dones ve de lluny.

Arriba a Andorra per amor. Es casa amb Magí Maestre, un andorrà de tercera generació que neix i viu a Sant Feliu després que els seus avis emigressin. Sense haver estat mai abans al Principat, decideix que perquè el marit no perdés la nacionalitat, s'instal·laria al país i, en concret a Escaldes.

De seguida fa amistats, un element molt important en tota la seva vida. Obren una gestoria i l'empresa els hi va molt bé.

Fins que a l'any 1975 engega, també amb el seu marit i una altra parella, un hotel, el Mola Parc, que és tot un referent en aquells anys, sense haver fet mai d'hotelera, i posant molta dedicació i capacitat d'aprenentatge.

La Pilar té quatre fills i aconsegueix conciliar pel fet de tenir la feina a casa. Però reconeix que no va ser fàcil i que va fer "més hores que un rellotge".

Justament durant aquell període s'adona que a Andorra les dones tampoc gaudien d'alguns drets fonamentals. No podien tenir un negoci al seu nom i tot just havien aconseguit votar però no ser elegides.

I un dia, comprant en una farmàcia, una coneguda comenta que la lligadura de trompes a Andorra està penada i qui es vol sotmetre a aquesta intervenció per no tenir més fills ho ha de fer fora d'Andorra.

Li sembla tant escandalós que comença a moure fitxa amb d'altres dones, com la Maria Teresa Armengol, una de les sufragistes d'Escaldes.

En relatiu poc temps comencen a agrupar-se dones fins aconseguir més d'una vintena. És l'origen de l'Associació de Dones d'Andorra que es constitueix formalment el 1994, just després de l'aprovació de la Constitució.

"Vam creure que era el moment de fer-ho perquè quedava malament no aprovar una associació de dones". Però recorda les reticències i els comentaris negatius dels polítics del moment.

"Durant una època, i per impulsar justament els drets de les dones i l'associació, vaig participar en un grup polític i allà un d'ells em va dir que si volíem més drets, ens farien la cuina més gran i amb vistes".

La Pilar va ser escollida primera presidenta de l'ADA i durant el seu mandat s'aconsegueix despenalitzar la lligadura de trompes i la llei del matrimoni civil, entre moltes altres fites.

Durant el seu mandat també impulsa el grup Alba dedicat a la lluita contra el principal càncer femení: el de mama. I gràcies a aquest grup, aconsegueixen les mamografies gratuïtes a partir dels 50 anys.

La seva trajectòria com a empresària també passa pel camí de l'art. Sense tenir més coneixements que els d'una dona interessada en el què l'envolta, el 1994 s'embarca en l'obertura d'una petita galeria a l'Alt Empordà, on estiueja amb la família i té molts amics (de nou, les amistats son cabdals en la seva trajectòria).

La demanda és tan important, que acaba portant obres a Andorra fins que el 2003 engega la galeria Art al Set, un altre referent.

Justament per aquesta trajectòria, el passat novembre va ser guardonada amb el premi Àgora Cultural.

Per la seva galeria han passat els més importants artistes de dins i fora del país, com la Carme Massana, una fidel de l'espai.

Pel que fa a la lluita pels drets de les dones, Pilar Cortadella continua pensant que queda molt camí per recórrer, començant per la despenalització de l'avortament i acabant per la bretxa salarial i el sostre de vidre.

Creu que aquest camí l'hem de fer les dones, i que malgrat la paritat política, en calen moltes més en els llocs de decisió: a les empreses i a les institucions. I valora molt negativament que el permís de naixement igualitat, pel que ha estat treballant l'ADA molt intensament els darrers anys, s'hagi aprovat amb una carència de cinc anys en la seva aplicació perquè és imprescidible, diu, que estigui en vigor avui per acabar amb les desigulats en l'accés als llocs de decisió i de poder de les dones.

Pilar Cortadella ha estat la quarta protagonista de la sèrie Amb Veu de Dona, dedicada a repassar la història recent d'Andorra des d'una perspectiva de gènere gràcies al suport del Govern d'Andorra i el patrocini d'Andorra Telecom.