Mercè Canals: "El respecte és fonamental per evitar l'abús sexual i de poder al món de les arts escèniques"

Andorra la Vella

Mercè Canals necessita poques presentacions. La pedagoga teatral, directora, actriu i dramaturga andorrana acredita una llarga carrera en el món de les arts escèniques que arrenca a l'adolescencia a la seva Sant Sadurí d'Anoia natal fa més de quaranta anys.

La cinquena protagonista d'Amb Veu de Dona d'aquesta temporada va néixer fa 61 anys a la capital del cava on residia la seva família. El pare era enòleg i la mare, mestressa de casa. Alguns dels seus familiars van patir la repressió franquista i es van haver d'exiliar a França una temporada, però la Mercè no té un record molt viu de la dictadura més enllà de fer totes les classes en castellà i tenir tres dies de festa quan va morir Franco.

A la família ja hi havia tradició artística: un tiet era músic i la mare ja havia pres part dels Pastorets, on ella també comença durant l'adolescència a l'igual que els seus germans.

El teatre l'apassiona i, de fet, pensa en dedicar-s'hi des de ben jove però savia que els pares no acceptarien la vida bohemia i comença la carrera universitària d'història que abandona dos anys més tard. "No era el què jo volia fer; no em veia fent classes d'història malgrat que m'agrada molt". Mentrestant continua amb el grup de teatre de Sant Sandurní.

Amb 26 anys es casa amb un jove arquitecte andorrà que coneix del Noia, l'equip d'hoquei patins per excel·lència a la zona. I decideixen instal·lar-se a Andorra. Els primers anys van ser complicats per la Mercè Canals. No coneix ningú, no té cap familia propera i, per això, decideix apuntar-se a l'Aula de Teatre d'Andorra la Vella.

Ampliar

Cerrar

En poc temps, passa a formar part del quadre d'actors i actrius de Somhiteatre. Participa a les Farses Medievals, una producció que porta a la companyia a viatjar per tot Catalunya, una etapa de la que guarda molt bons records i un munt d'anècdotes. Com la d'una tornada de Ponts a Andorra en què portaven els sostenidors penjant de les finestres del cotxe perquè s'assequessin després de banyar-se a la piscina del poble en roba interior perquè no duien banyador.

"Va ser una ètapa increïble, molt divertida" explica la Mercè Canals d'aquells inicis al teatre andorrà.

De seguida també comença a donar classes de teatre a les escoles. I també comença a formar-se de manera molt intensa perquè decideix que la seva professió se centraria en les arts escèniques. També continua participant en tallers diferents com el de pallasses que impulsa Pepa Plana a Encamp. I d'aquella experència neix Andandará, fa més de vint anys. Amb aquesta companyia protagonitza nombroses i diverses produccions teatrals i, si bé inicialment era una companyia mixta, de seguida esdevé l'única exclusivament femenina del país.

Ampliar

Cerrar

"La complicitat entre nosaltres és molt alta, amb una mirada ja ens entenem; jo estic molt tranquil·la actuant amb la Carol i la Liz (Caubet), perquè sé que si hi ha res, m'ho resoldran i a l'inrevès", explica.

La Mercè Canals també ha escrit obres de teatre, sobretot de teatre social, una disciplina que li fascina. I ara vol dedicar-se a la direcció teatral on es troba molt a gust i segura. El seu projecte més ambiciós va ser l'adaptació i direcció de l'obra "La Senyoreta" (integrada també només per dones), basada en la història de la darrera hereva de Casa Rossell i escrita per Núria Gras i Josefina Porras. "Va ser molt difícil portar als escenaris una obra de perfil periodístic però al final ho vaig aconseguir, i m'estimo molt el personatge, m'hauria agradat molt conèixer la Maria Lluïsa de Riba" detalla.

L'autora, actriu i directora teatral també va aconseguir complir un somini que li rondava pel cap des que va començar a donar classes al col·legi Sant Ermengol: obrir la seva pròpia escola de Teatre. Al setembre d'enguany complirà ja deu anys amb Entreacte, un projecte del què se sent molt orgullosa i pel que han passat més setanta alumnes de totes les edats.

Ampliar

Cerrar

I quins altres reptes li queden? "Volia deixar la meva faceta d'actriu al marge però amb l'obra 'Tres flors trans' amb Andandarà vaig descobrir que encara en tenia corda per estona". També continua escrivint i un altre dels somnis que voldria conquerir és obrir "un petit teatre". "Seria la màxima aspiració".

Ampliar

Cerrar

Pel que fa a la situació de les dones en l'àmbit de les arts escèniques, es mostra força crítica amb la cossificació i l'edatisme. "És molt absurd que dones de vint anys s'hagin de caracteritzar de dones de seixanta", explica.

Assegura que ha patit discriminació en determinats moments. "Quan sents allò de que 'tu no vals', per exemple" o allò de 'si no t'agrada ja saps on és la frontera'" detalla.

I sobre l'ENA manté la seva opinió crítica sobre el projecte. "Crec que no es treballa prou pels artistes del país, el seu concepte de partida no el comparteixo; per mi hauria de ser una companyia nacional i s'hauria de nodrir dels actors i actrius amateurs; i també hauria de fomentar molt més la formació" indica.

I sobre el fenòmen "me too", valora molt positivament que esclatés, sobretot a l'Institut del teatre, perquè "n'estic segura que n'hi ha més casos dels què han sortit a la llum". I considera que per evitar tant l'abús de poder com el sexual cal "molt respecte, saber que treballes amb un material molt fràgil" però creu que s'hi està treballant molt per frenar-lo gràcies als protocols de prevenció.

Mercè Canals ha estat la cinquena protagonista d'Amb Veu de Dona d'aquesta temporada, un projecte que compta amb el suport del Govern d'Andorra i el patrocini d'Andorra Telecom.