Hoy por hoy Menorca (02/02/2018)
02/02/2018
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
También en Menorca, el cáncer pasa factura a nuestra sociedad. Comentamos los grupos más afectados con Ana Morales de la AECC Menorca. Hemos recogido las declaraciones de la presidenta del Consell Susana Mora sobre zonificación turística tras la reunión con los alcaldes de la isla. Entrevistamos a Xavier Pericay, presidente de Ciudadanos en Baleares. También a la alcaldesa de Maó Conxa Juanola sobre recursos hídricos, modelo energético y contaminación. Hemos hecho una versión mini de la tertulia turística y más.
Episodios anteriores
Seleccione una fecha o rango de fechas
Hoy por Hoy Menorca (12/03/2026)
Magazine de actualidad, ocio y cultura de la isla de Menorca, con Luis Soler.
12/03/2026 | 01:39:59
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
00:00:0001:39:59La conquesta cristiana de Menorca a Píndoles de història amb Amador Marí
A l'espai radiofònic Píndoles de història de Menorca, l'historiador Amador Marí ha abordat un dels episodis més transcendentals de la història de l'illa: la conquesta catalana del gener de 1287, aquell moment decisiu en què Menorca deixà de ser una societat andalusina per convertir-se en un territori integrat a la Corona d'Aragó i repoblat per catalans. Un episodi que, com explica Marí, cal entendre en el seu context polític i militar més ampli per comprendre'n els veritables motius i conseqüències.Per entendre la conquesta del 1287, cal remuntar-se mig segle enrere. Quan Jaume I el Conqueridor prengué Mallorca el 1229 i les Pitiüses el 1235, Menorca quedà en una situació singular: no fou conquistada militarment, sinó que el seu govern, encapçalat pel valí Sa'id ibn Hakam, negocià hàbilment amb el monarca aragonès. El 1231, després de la conquesta de Mallorca, Jaume I va signar el tractat de Capdepera amb el valí de Menorca, establint una relació de vasallatge. Aquest acord permetia que l'illa mantingués una certa autonomia, amb el govern musulmà intacte, però a canvi, el valí es comprometia a pagar tributs anuals a la Corona d'Aragó.Així, durant més de cinquanta anys, Menorca visqué una situació paradoxal: era tècnicament vassalla dels cristians, però conservava la seva identitat islàmica, la seva llengua, la seva cultura i les seves institucions. Durant més de cinquanta anys, la Menorca musulmana va conservar l'autonomia i va assolir una gran esplendor econòmica i cultural sota el govern de l'almoixerif Said ibn Hakam.La conquesta del 1287 no s'entén sense el convuls escenari polític europeu de la dècada de 1280. Acabaven de produir-se les Vespres Sicilianes, per les quals els sicilians s'havien revoltat contra els seus senyors francesos, els Anjou, per oferir la corona a Pere el Gran, rei d'Aragó, fill major de Jaume I. Aquesta maniobra va desencadenar la ira del Papa Martí IV, que excomunicà la Corona d'Aragó i donà suport a una Croada francesa contra els territoris aragonesos. En represàlia per haver conquerit el Regne de Sicília, el Papa Martí IV va excomunicar el rei Pere II de Catalunya-Aragó i va investir Carles I de Valois com a nou rei de la corona d'Aragó.En aquest context de guerra oberta amb França i amb el Papat, la Corona d'Aragó necessitava consolidar el seu domini al Mediterrani occidental. Menorca, l'única illa balear que escapava al control cristià efectiu, representava un flanc estratègicament feble. A més, s'hi afegia un pretexte de caire diplomàtic: Pere i la seva armada varen fer escala al port de Maó, amb la intenció de prestar ajuda a un aliat seu del nord d'Àfrica. A Ibn Sa'id li mancà temps per posar-ne al corrent el sobirà tunisià i va fer fracassar els plans de Pere. Se suposa que això era traïció i justificava l'atac del 1287.Alfons III, fill i successor de Pere III, estant a Huesca a l'octubre de 1286 va fer una crida als seus súbdits, convocant-los per emprendre la conquesta de la Balear menor. L'expedició composta d'uns efectius desmesurats, vint mil homes en més de cent naus catalanes, aragoneses i sicilianes, va sortir de Salou el 22 de novembre, dirigint-se a Mallorca, on va romandre fins al cap de Nadal en què va prendre rumb a Menorca.La travessa no fou exempta de dificultats. Una tempesta dispersà la flota prop del cap d'Artrutx, però les naus aconseguiren reagrupar-se i entrar al port de Maó. El 17 de gener de 1287 va desembarcar el monarca amb el seu exèrcit i en els voltants del port, concretament en el "Pla des Vergers" i després en la petita serra de "Biniaixa", va haver-hi una gran batalla entre els cristians catalans i els moros menorquins. No és casualitat que avui, cada 17 de gener, Menorca celebri la seva Diada del Poble coincidint amb la festivitat de Sant Antoni Abat, patró de l'illa des d'aquell dia.La resistència menorquina fou breu però intensa. En pocs dies, les forces aragoneses avançaren cap a l'interior de l'illa. Arribant a les rodalies del castell de Sent Agáyz, quatre moros notables baixaren a trobar els vencedors per rendir al rei aquella fortalesa i tota Menorca. Era el 21 de gener de 1287.El 21 de gener del 1287 Abu-Úmar ibn Saïd i Blasco Ximenes d'Ayerbe, en nom del rei Alfons, signaren el pacte conegut com de Sant Agaiz. Abu-Úmar ibn Saïd aconseguí l'exili per a ell i dues-centes persones del seu entorn; per contra, la resta de menorquins foren esclavitzats. Finalment, el dia 22 de gener, el rei Alfons entrava a Mandinat Minurqa, que fou rebatejada com a Ciutadella, i donà per acabada la conquesta de l'illa.Les condicions de rendició foren extre
12/03/2026 | 20:41
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
00:00:0020:41Entremúsiques amb Tita Llorens
Hi ha entrevistes que deixen empremta. Les que fa Antoni Salvador al seu espai Entremúsiques acostumen a tenir aquesta qualitat especial, la de descobrir la persona que hi ha darrere del nom conegut, la que batega sota els títols i els trofeus. I la visita de Tita Llorens, una de les nedadores més destacades del panorama esportiu català i espanyol, no va ser cap excepció.Entremúsiques és un programa d'entrevistes singular. La seva proposta no és la de repassar currículums ni cronologies d'èxits, sinó la d'utilitzar la música com a clau per obrir portes interiors. Cada cançó que el convidat tria és un passadís cap a un record, una emoció o una època de la seva vida. Antoni Salvador condueix la conversa amb una sensibilitat especial, deixant que les melodies facin de fil conductor i que les paraules surtin soles, sense pressa, com si en aquell estudi no hi hagués cap càmera ni cap micròfon, sinó només dues persones xerrant sobre allò que importa de debò.Tita Llorens va arribar a l'estudi amb la mateixa calma que devia portar-la a la vora de la piscina durant anys de competició. Nedadora de fons i de mar obert, ha estat una figura referent en la seva especialitat, una dona que ha mesurat la vida en braçades, en respiracions, en aquella solitud sonora que és submergir-se a l'aigua. I quan Antoni Salvador li va preguntar quina havia estat la primera cançó que havia lligat a alguna experiència viscuda, es va produir un d'aquells silencis que valen or.La música que Tita Llorens ha escollit per a Entremúsiques dibuixa un retrat íntim i sorprenent. Hi ha cançons que la transporten a la infantesa, als primers anys de piscina, quan el clor a la roba era gairebé una segona pell i els entrenaments matinals semblaven un sacrifici impossible. Hi ha temes que sonaven en les concentracions, en els viatges en autocar cap a competicions llunyanes, en aquells moments previs a la largada on el cos tremola i la ment ha d'aprendre a callar. I hi ha melodies que van acompanyar les derrotes, les lesions, els dubtes sobre si continuar tenia algun sentit.Però la conversa amb Antoni Salvador no es va quedar només en l'esport. La gràcia d'Entremúsiques és precisament aquesta: que la música obre finestres cap a aspectes de la vida que sovint queden fora dels focus. Tita Llorens va parlar de la seva família, de les persones que l'han sostinguda en els moments de foscor, de com aprens a gestionar la pressió quan portes el nom del teu país a l'esquena. Va parlar de la relació que els nedadors de fons estableixen amb el silenci i amb ells mateixos, d'aquella meditació involuntària que és nedar durant hores sense altra companyia que l'aigua i el propi pensament.
12/03/2026 | 45:37
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
00:00:0045:37Trío de dos en Hoy por hoy Menorca
El actor y dramaturgo menorquín Javier Galindo vuelve a casa. Después de varios años construyendo una sólida carrera artística en Madrid, donde se instaló definitivamente en 2017, regresa a su isla natal para presentar uno de sus proyectos más personales: «Trío de dos», una comedia de enredo que él mismo escribió y en la que también actúa como protagonista. Galindo y su compañera de reparto Ángela Tejedor han pasado por el programa *Hoy por hoy Menorca* para hablar sobre la obra, explicar de qué trata y adelantar cómo será la experiencia de verla en directo este próximo sábado en el Teatro Ukalari de Ciutadella, donde la función dará comienzo a las ocho de la tarde.Durante su paso por el programa, ambos actores han detallado con entusiasmo los ingredientes que hacen de «Trío de dos» una propuesta teatral difícil de resistir. Se trata de una comedia pensada para adultos —no recomendada para menores de dieciséis años— que combina el humor, los giros inesperados y una reflexión honesta sobre las relaciones de pareja y la búsqueda de la felicidad. La obra está dirigida por Juan Carlos Gandía y es una producción de Yemboreré Producciones, que también cuenta con la actuación de Félix Delgado completando el elenco.La historia gira en torno a Paco y Helena, una pareja que, aunque aparentemente lleva una vida estable, siente que algo falla en su relación. En un intento por encontrar respuestas y recuperar la chispa perdida, deciden recurrir a Braulio, un personaje que encarna el propio Galindo y que, lejos de ofrecer las soluciones convencionales que cabría esperar de un terapeuta al uso, irrumpe en sus vidas con métodos del todo heterodoxos. Su presencia lo trastoca todo: las certezas de la pareja se tambalean, las situaciones se complican y el público no tarda en verse arrastrado por una trama que no da respiro. Según explicó Galindo en antena, «es una comedia fresca, con muchos giros, que te tiene una hora y veinte minutos agarrado a la butaca sin dejar de pestañear». Además, la obra incluye momentos de interacción con los espectadores y plantea preguntas que invitan a la reflexión: ¿nos comunicamos realmente con quienes queremos? ¿Somos genuinamente felices?Ángela Tejedor, quien da vida a Helena, también ha compartido su visión del espectáculo durante la entrevista en *Hoy por hoy Menorca*, subrayando el ritmo trepidante de la función y la capacidad de la obra para sorprender al público en cada escena.«Trío de dos» nació en 2019 de la pluma de Galindo, quien reconoce que el texto pasó por un largo proceso de maduración antes de ver la luz en los escenarios. «Lo dejé reposar durante un año y fui haciendo versiones. Esta última es la número doce», contó el dramaturgo, que presentó el proyecto al director Juan Carlos Gandía —compañero de profesión y de confianza— y juntos lo estrenaron en Madrid en 2022. Desde entonces, la obra ha recorrido numerosos escenarios: municipios de la Comunidad de Madrid, Aranjuez, Toledo, Valencia, Galicia, Segovia... Un itinerario que ya acumula casi tres años de representaciones y que ahora, por fin, toca tierra menorquina.Este regreso tiene para Galindo una dimensión especial, dado que sus raíces artísticas están profundamente ligadas a Menorca. Sus primeros pasos sobre las tablas los dio en el Orfeó Maonès, y con tan solo diecisiete años debutó en la zarzuela La montería bajo la dirección de Matilde Muñiz. Tras formarse en interpretación, se incorporó a la compañía Federico García Lorca, donde trabajó en montajes como Anacleto se divorcia, Doce hombres sin piedad o Don Juan Tenorio, entre otros. En 2015 amplió su formación en la escuela de cine 32 Historias, en Almería, donde estudió interpretación ante la cámara, guión y dirección. Una vez instalado en Madrid, siguió acumulando experiencia en el teatro —con títulos como Los tres mosqueteros, La Celestina o Los intereses creados— y también en el cine, con apariciones en producciones como Señor, dame paciencia, Parot o Quiéreme bien.Este sábado, el Teatro Ukalari de Ciutadella acogerá el reencuentro de Javier Galindo con su público más cercano. Una cita que no debería perderse quien busque una noche de teatro auténtico, inteligente y, sobre todo, muy divertido.
12/03/2026 | 06:11
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
00:00:0006:1115 anys de la Graham Pearce
Roger Vila ha passat aquest matí pels estudis de Ràdio Menorca per explicar amb detall el programa d'actes que la cervesera artesana Grahame Pearce ha preparat per celebrar els seus quinze anys d'existència. Una efemèride rodona per a una marca que el passat 8 de març va complir una dècada i mitja des que, l'any 2011, elaborés el seu primer lot de cervesa a la fàbrica de Sant Climent. Aquella primera proposta, la reconeguda Lager, va obrir el camí a d'altres elaboracions amb un objectiu ben clar: «ficar Menorca, el seu producte, dins una ampolla», tal com destaquen des de la pròpia marca.El nom de la cervesera ret homenatge a Grahame Pearce, el súbdit britànic ja traspassat que va ser l'impulsor de la idea. Quinze anys després, la firma local s'ha convertit en un referent de la cervesa artesana a l'illa, i per commemorar-ho ha dissenyat un programa d'esdeveniments que s'estén d'abril a novembre.Un dels eixos centrals de la celebració és la campanya «Aquí i ara: 15 anys de moments Grahame», creada pel dissenyador Juli Martínez Pla, que, segons la marca, «posa en valor el consum local i el caràcter menorquí».Pel que fa als actes, el primer tindrà lloc el 18 d'abril amb l'Esmorzar Valencià, que «representa l'essència de la dieta mediterrània». El 25 d'abril arriba la cita al Birra O'Clock, local especialitzat en cervesa artesana situat a la Plaça de la Conquesta de Maó, que aquest any també celebra el seu desè aniversari, de manera que serà una festa compartida entre les dues firmes.L'esdeveniment estrella serà el 30 de maig, amb la recuperació del Festival Aquí i Ara, una combinació tan clàssica com exitosa de música i cervesa. La tardor completarà el programa amb l'Oktoberfest de Maó al setembre, el d'Ferreries a l'octubre, el Novemberfest de Sant Climent al novembre, i com a novetat destacada, el primer concurs d'elaboració de cervesa casolana de la marca, que promet convertir-se en una nova cita per als amants de l'elaboració artesana a l'illa.
12/03/2026 | 09:48
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
00:00:0009:48Hoy por Hoy Matinal Menorca 08:20 (12/03/2026)
Última hora con toda la actualidad de la isla de Menorca, con Luis Soler.
12/03/2026 | 10:00
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
00:00:0010:00Hoy por Hoy Matinal Menorca 07:20 (12/03/2026)
Última hora con toda la actualidad de la isla de Menorca, con Luis Soler.
12/03/2026 | 10:00
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
00:00:0010:00Hoy por Hoy Menorca (11/03/2026)
Magazine de actualidad, ocio y cultura de la isla de Menorca, con Luis Soler.
11/03/2026 | 01:39:59
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
00:00:0001:39:59Ses Veus de la mar. Biel Cuca. Fleming
La història compartida avui, amb en Biel Cuca, és la del nom de la barca de son pare, a la que va denominar A. Fleming. Però quin motiu va provocar que escullís aquest nom i no un altre. Amb aquest punt de partida, seguim repassant les vivències d'un personatge singular dins de la memòria d'un temps on la mar tenia altre protagonisme a la vida dels menorquins.
11/03/2026 | 36:23
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
00:00:0036:23Hoy por Hoy Matinal Menorca 08:20 (11/03/2026)
Última hora con toda la actualidad de la isla de Menorca, con Luis Soler.
11/03/2026 | 10:00
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
00:00:0010:00
