Hoy por hoy Menorca (18/02/2019)
18/03/2019
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Pito Costa nos explica porqué está recogiendo apoyos para convertir el Himno a Menorca de una obra teatral en el genuino Himno de Menorca. Hablamos con Marcos Martín sobre el éxito de convocatoria de Decelera Menorca. También nos atiende Bosco Triay, presidente del CRDO del Queso Mahón Menorca y el ciclista menorquín Albert Torres, que han llegado a un acuerdo de colaboración. En la tertulia hablamos de los jóvenes que quieren un planeta mejor y de dónde llevar a Franco. Hablamos con la ginecóloga Valeria Ulloa. También con Toful Mascaró y las propuestas que están dando a conocer a todos los partidos políticos.
Episodios anteriores
Seleccione una fecha o rango de fechas
Hoy por Hoy Menorca (28/04/2026)
Magazine de actualidad, ocio y cultura de la isla de Menorca, con Luis Soler.
28/04/2026 | 01:39:59
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
00:00:0001:39:59Illencs. Héctor Pons
José Rada entrevista a Héctor Pons, batle de Maó
28/04/2026 | 13:33
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
00:00:0013:33Paraula de Ramon Orfila. PP i VOX
El nostre col·laborador Ramon Orfila conversa avui sobre els pactes polítics que s’han consolidat en diferents territoris entre el Partit Popular i VOX, i analitza quines conseqüències poden tenir aquestes aliances en matèria de polítiques socials, especialment en l’atenció a la població immigrant. Segons Orfila, més enllà dels equilibris institucionals o dels repartiments de poder, el veritable impacte d’aquests acords es percep en la definició de prioritats polítiques i en la capacitat real de desenvolupar mesures d’integració.Orfila defensa que el Partit Popular es troba, en molts casos, condicionat per les línies vermelles marcades per VOX. Aquesta dependència parlamentària, afirma, limita el marge de maniobra dels governs autonòmics a l’hora d’aplicar polítiques socials obertes o programes d’acollida que puguin interpretar-se com a favorables a la immigració. El resultat és una gestió marcada per la prudència política, però també per una certa paràlisi administrativa davant d’un fenomen complex que requereix respostes coordinades i sostingudes en el temps.El debat esdevé especialment rellevant en un moment en què el Govern d'Espanya planteja iniciatives de regularització d’immigrants i programes destinats a facilitar la integració laboral i social de persones que ja resideixen al territori. Orfila considera que aquestes propostes només poden funcionar si existeix cooperació real entre administracions. Sense la participació activa de les comunitats autònomes governades pel binomi PP-VOX, adverteix, qualsevol intent de reforma quedarà limitat a declaracions d’intencions.Segons el col·laborador, la qüestió migratòria s’ha convertit en un dels principals camps de confrontació política a Espanya. Mentre el govern central defensa una gestió basada en la regularització, la inclusió social i la corresponsabilitat institucional, determinats executius autonòmics opten per discursos més restrictius centrats en el control i la limitació de recursos destinats a l’acollida.Orfila alerta que aquesta manca d’estratègia compartida pot tenir conseqüències directes sobre els serveis socials, els sistemes educatius i l’atenció sanitària, àmbits que sovint recauen en competències autonòmiques. Si cada territori aplica criteris diferents, sosté, es corre el risc de generar desigualtats territorials tant per a la població immigrant com per al conjunt de la ciutadania.La seva reflexió conclou amb una idea clara: la immigració no és només un debat ideològic, sinó una realitat social que exigeix solucions pràctiques i coordinades. Sense voluntat política d’entesa entre Madrid i les comunitats autònomes, afirma Orfila, serà difícil avançar cap a un model d’integració estable que respongui als reptes demogràfics, econòmics i humans del present.
28/04/2026 | 04:11
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
00:00:0004:11Dedicatoria d'en Bep Portella. Pere Ballester
El nostre col·laborador Bep Portella du a la seva Dedicatòria una reflexió entorn de l’obra que destaca la figura de Pere Ballester. Segons Portella, en aquest treball hi manquen alguns detalls i informacions que haurien pogut enriquir-ne la contextualització històrica, fet que li ha deixat una certa sensació agredolça.La reflexió s’emmarca arran de la recent aparició d’una obra inèdita de Pere Ballester, dedicada als anys de la Guerra Civil i a la realitat social i política de Menorca durant aquell període. El manuscrit, recuperat i donat a conèixer dècades després de la seva redacció, aporta una mirada directa i personal sobre els esdeveniments viscuts a l’illa, combinant observació històrica, testimoniatge i anàlisi crítica.Segons la informació publicada pel diari Menorca.info, el text havia romàs inèdit fins ara i constitueix una aportació documental rellevant per entendre el context menorquí durant el conflicte bèl·lic, especialment pel valor d’un relat escrit des de la proximitat temporal als fets. L’obra permet ampliar el coneixement sobre la vida quotidiana, les tensions polítiques i les conseqüències socials de la guerra a l’illa, tot reforçant el paper de Ballester com a observador rigorós i compromès amb la memòria històrica. És precisament aquest valor testimonial el que Portella subratlla, tot i considerar que l’edició o l’estudi actual no acaba d’explotar totes les possibilitats interpretatives del document ni d’aportar determinades dades contextuals que ajudarien el lector a situar millor l’autor i el moment històric. D’aquí neix la seva crítica: una obra de gran interès historiogràfic que, al seu parer, encara reclama una lectura més completa i una contextualització més profunda.Amb tot, la recuperació d’aquest material inèdit confirma la vigència de la figura de Pere Ballester dins la cultura menorquina i reobre el debat sobre la necessitat de revisar, editar i difondre els testimonis històrics que encara resten dispersos o poc coneguts, elements indispensables per construir una memòria col·lectiva més precisa i plural.
28/04/2026 | 08:09
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
00:00:0008:09Es Coach la SER. No hay límites
En el espacio de hoy, Bernat y Carola nos plantean que es muy habitual que nos autolimitemos, lo que ahoga la posibilidad de cambios a mejor. El miedo, la prevención exagerada, el temor a equivocarnos o sufrir puede estar impidiendo que crezcamos, que lleguemos más lejos.
28/04/2026 | 11:51
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
00:00:0011:51Píndoles de història de Menorca amb Amador Marí. Incorporació a la monarquía de Menorca al 1802
L’any 1802 constitueix una fita decisiva dins la història contemporània de Menorca. Tal com explica l’historiador Amador Marí, aquell moment no pot entendre’s com un fet aïllat, sinó com el resultat d’un llarg procés polític i militar que havia començat dècades abans. La incorporació definitiva de l’illa a la monarquia espanyola va marcar el final d’una etapa convulsa i el començament d’una nova realitat social, econòmica i cultural per als menorquins i menorquines.Durant el segle XVIII, Menorca es convertí en un territori estratègic dins les rivalitats europees. La seva posició al Mediterrani occidental la transformà en objecte de disputa entre grans potències. El domini britànic, iniciat arran de la Guerra de Successió Espanyola, introduí canvis importants en l’administració, el comerç i fins i tot en la vida quotidiana. El port de Maó es consolidà com un enclavament naval de primer ordre, obert a influències internacionals que diferenciaven clarament l’illa d’altres territoris de la monarquia hispànica.Abans de la incorporació definitiva, Menorca va passar diverses vegades de mans entre Gran Bretanya, França i Espanya. Aquestes alternances no només responien a interessos militars, sinó també comercials. Els britànics fomentaren una economia més oberta, amb llibertats comercials i certa tolerància religiosa que contrastaven amb altres territoris peninsulars.Segons relata Amador Marí, aquest període deixà una empremta profunda. L’ús de la llengua catalana es mantingué viu, mentre que noves pràctiques administratives i econòmiques afavoriren l’aparició d’una societat dinàmica. El contacte amb mariners, comerciants i funcionaris estrangers amplià horitzons culturals i generà una identitat insular marcada per la convivència d’influències diverses.Tanmateix, la situació d’inestabilitat política també comportava incertesa. Cada canvi de sobirania implicava adaptacions jurídiques, fiscals i militars. L’illa vivia pendent dels acords internacionals signats lluny del seu territori, fet que condicionava directament la vida dels seus habitants.El 1802, després dels acords diplomàtics que posaren fi a diversos conflictes europeus, Menorca retornà definitivament a la sobirania espanyola. Aquest moment simbolitza, en paraules d’Amador Marí, el tancament d’un segle d’intermitències polítiques. La monarquia espanyola recuperava així un enclavament estratègic fonamental per al control del Mediterrani.La integració no fou només administrativa. Significà també l’aplicació progressiva de les estructures polítiques i fiscals pròpies de l’Estat espanyol. Moltes de les particularitats desenvolupades durant el període britànic es van anar transformant, i l’illa inicià un procés d’homogeneïtzació amb la resta de territoris sota la corona.Les conseqüències d’aquells fets es deixaren sentir en tots els àmbits. Econòmicament, la pèrdua d’algunes llibertats comercials modificà les dinàmiques mercantils que havien prosperat durant el domini britànic. Socialment, s’introduïren noves jerarquies administratives i militars vinculades a la monarquia espanyola.Malgrat això, la població menorquina demostrà una gran capacitat d’adaptació. Les experiències acumulades al llarg del segle XVIII havien configurat una societat oberta i acostumada al canvi. La cultura local continuà desenvolupant-se, combinant tradicions pròpies amb les influències heretades dels períodes anteriors.Amador Marí destaca que el 1802 no s’ha d’interpretar només com una annexió política, sinó com un punt d’inflexió històric que redefiní la identitat col·lectiva de l’illa. Menorca passà de ser un territori disputat per potències europees a consolidar-se dins un marc estatal estable, iniciant una etapa que marcaria el seu desenvolupament al llarg del segle XIX.Així, recordar aquella data significa comprendre com els grans esdeveniments internacionals poden transformar profundament la vida quotidiana d’un poble. L’any 1802 continua essent, encara avui, una clau essencial per entendre la història i la personalitat de Menorca.
28/04/2026 | 28:08
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
00:00:0028:08Hoy por Hoy Matinal Menorca 08:20 (28/04/2026)
Última hora con toda la actualidad de la isla de Menorca, con Luis Soler.
28/04/2026 | 10:00
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
00:00:0010:00Hoy por Hoy Matinal Menorca 07:20 (28/04/2026)
Última hora con toda la actualidad de la isla de Menorca, con Luis Soler.
28/04/2026 | 10:00
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
00:00:0010:00Entrevista al chef Joan Bagur del Restaurant Vermell
Vermell: L’essència de la cuina de la memòria torna a bategar a Son VellAmb l’arribada de la primavera, el panorama gastronòmic de Menorca recupera un dels seus referents més singulars. El restaurant Vermell, situat a l’emblemàtic entorn de Vestige Son Vell, es prepara per obrir les seves portes en una nova temporada que promet consolidar el seu lloc en el cor dels menorquins i dels visitants. El xef executiu, Joan Bagur, va compartir recentment els detalls d'aquest retorn en una entrevista on va destacar que l'objectiu principal és oferir experiències que deixin una petjada positiva i duradora en el comensal.Una filosofia basada en l’honestedat i el producteLa proposta de Vermell per a enguany no és una ruptura, sinó una evolució natural del camí iniciat l’any passat. Segons Bagur, l'equip s'ha centrat a polir detalls per elevar el valor de l’experiència global. Menjar a Vermell es defineix com un "tot": no es tracta només d'alimentar-se, sinó de gaudir d'un espai amb una energia que "t'atrapa", acompanyat d'un servei i una tècnica impecables.La cuina, liderada per Bagur i Paula (cap de cuina de Son Vell), es caracteritza per ser una "cuina de producte", on els ingredients són plenament reconeixibles. Malgrat que el xef admet amb humilitat que encara estan en el camí per ser un establiment 100% quilòmetre zero, el percentatge de producte local i propi és cada vegada més gran, la qual cosa aporta una honestedat i una sinceritat especials a cada plat. És, en paraules del xef, una cuina d'aparença senzilla però que amaga elaboracions complexes i molt de temps de dedicació. El tret de sortida: un "quatre mans" amb Víctor LidónL’esdeveniment més esperat d’aquest inici de temporada tindrà lloc el proper 21 de maig. Per celebrar la reobertura, Vermell ha organitzat un sopar especial a "quatre mans" amb la col·laboració del xef Víctor Lidón, del restaurant Can Pilar. Aquesta aliança neix de l'amistat i de la sintonia culinària entre ambdós cuiners, que comparteixen una visió de la gastronomia honesta, sincera i sense artificis superflus.Aquest menú degustació, batejat com "Cuina de la memòria", vol ser un homenatge a la gastronomia clàssica ben feta. El títol reflecteix la voluntat de treballar plats que evoquen records i tradició, elaborats amb tres ingredients que no apareixen a les receptes però que Bagur considera imprescindibles: cura, temps i carinyo.Un tast del menú: sabors amb identitatTot i que es vol mantenir un cert factor sorpresa per als assistents, el xef va avançar algunes de les creacions que formaran part d'aquesta experiència sensorial. Entre les propostes destaquen el gofre d'anguila fumada amb poma, el foie gras sostenible d'Extremadura, una delicada crema de ceba amb tòfona i encurtits, i una contundent espatlla de porc guisada. Són plats on la tècnica es posa al servei del sabor per ressaltar la qualitat de la matèria primera.Consolidació entre el públic localUn dels aspectes que Joan Bagur valora més positivament és la resposta de la societat menorquina. Si bé el primer any va haver-hi un efecte "boom" per la curiositat que despertava el projecte de Son Vell, el restaurant ha aconseguit consolidar una clientela fidel a l'illa. El xef subratlla que Vermell no és només un actiu per al turisme de luxe, sinó que s'ha integrat en l'economia i la societat local: "Ens nodrim de proveïdors locals i tenim pràcticament tot el personal de Menorca". Aquesta connexió amb el camp i la gent de l'illa és el que dona sentit a un projecte que, a partir del 21 de maig, tornarà a ser un punt de trobada imprescindible per als amants de la bona taula en un entorn inigualable.
27/04/2026 | 07:51
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
00:00:0007:51Hoy por Hoy Menorca (27/04/2026)
Magazine de actualidad, ocio y cultura de la isla de Menorca, con Luis Soler.
27/04/2026 | 01:39:59
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
00:00:0001:39:59
