SECCIÓ. Miquel Seguró: "A la vida hem d'aspirar al bé major o al mal menor?"

El filòsof avui ens ve en crisi. Miquel Seguró fa 40 anys i podríem dir que pateix una crisi existencial. Però què és una crisi? És capaç la filosofia de solucionar-ho? Hem d'utilitzar la filosofia com a ibuprofèn? Són una oportunitat les crisis o estem davant d'una falsa premissa? Les diferents etapes de la vida representen veritables crisis existencials que exigeixen acomiadar-se d'un cos jove i d'un rol concret, acceptant el pas dels anys disposats a exercir un nou paper en la societat i ocupar una altra posició. "Per ser feliç no calen excuses, encara que ens posem moltes traves per ser feliços", ha comentat Seguró. I ha afegit que "una crisi personal per un filòsof és viure. Si fem cas a l'etimologia, tots estem en crisis perpètuament". El filòsof ha explicat que "una crisi vol dir separar, discernir ve de crisi també, i un ha de veure què és accessori i què no. A la vida fem un continu discerniment d'allò que ens convé a la vida i allò que no" Tanmateix, ha apuntat que "d'alguna manera, la crisi trenca" i ha dit que "se sol demanar a la filosofia que tingui una implicació directa a la vida, i això està bé, però demanar-li que faci la feina d'una terapèutica, és una comprensió de la filosofia però no tota. Els estoics tenen aquesta actitud de resignació d'allò que passa al món, té una cosmovisió molt marcada. En un món on no tenim clar què és la veritat, què és la raó, ... Com podem creure en el principi dels estoics?" Seguró ha llençat una pregunta a l'aire: "A la vida hem d'aspirar al bé major o al mal menor?" i ha afegit: “La mort, segons com l’entengui, m’afecta a la vida”, ha comentat el filòsof.