SECCIÓ. Miquel Seguró: La luxúria, primer pecat capital

La luxúria és el primer pecat capital. 'Luxúria' vol dir excés, extravagància, que se surt de l'ordinari... Etimològicament vol dir "luxar", que significa "trencar", d'on arriba el significat actual. A la tradició grega tenia un sentit global, no sexual però, posteriorment, a partir dels Pares de l'Església i la seva revisió de la terminologia grega, li van atorgar un enfocament cap a el que és sexual.

Epicur, pensador grec de segle IV a.C. proposa que, davant l'angoixa vital, diu que la vida és la cerca de la felicitat a través del plaer, però limitant quins són els plaers que ens fan bé i quina és la bona mesura d'aquest plaer. "Aquest plantejament d'Epicur ens fa preguntar-nos: què és allò que ens fa bé? Jo crec que l'art de saber gaudir, és l'art de saber mesurar", ha dit Miquel Seguró. El problema de saber quina és la proporció que ens reporta benestar és com ens posem d'acord quan vivim en comunitat, perquè "la meva llibertat acaba on comença la teva", com va dir el pensador Stuart Mill.

Això fa pensar que la luxúria té una dimensió política perquè la vivència del luxe implica diners i aquest implica gestió social perquè tothom tingui accés al mateix. Aquí és on ha de trobar espai la negociació, la capacitat de negociació, poder pactar, consensuar... "L'individualisme, que és avorrit, és molt senzill, però la comunitat, que és més emocionant, és més complexa. Com deia Eugenio Trías, el límit es pensa normalment com el lloc on dos se separen, però jo vull pensar que és el lloc on s'està més a prop", ha tancat Miquel Seguró.