SECCIÓ. Miquel Seguró. Els pecats capitals. La gola

Com ja vam anunciar la setmana passada, la secció de filosofia d'en Miquel Seguró estarà centrada en els 7 pecats capitals durant les 7 setmanes vinents... un pecat per cada per setmana de programa d'estiu. Dimecres passat vam parlar de la luxúria i avui hem parlat d'un altre excés: la gola, del llatí gola, semblant a gluttiere, que significa empassar.

La gola és el desig excessiu pel menjar i la beguda. Segons la tradició cristiana, la vida és irrenunciable, per tant si menjar en excés causa problemes de salut i en el comportament moral, és un pecat. Els primers en cometre el pecat són Adam i Eva, quan mengen la fruita prohibida i són expulsats del paradís. D'aquí deriven la resta de pecats.

Seguró ha definit la gola com "la capacitat de sentir plaer a través d'una necessitat del que és alimentar-se" i ha explicat curiositat d'alguns filòsofs com, per exemple, Kant, que fugia dels excessos, dels banquets, la cervesa i les begudes alcohòliques en general". Alhora, ha citat la frase 'In vino veritas', premissa que accepta que l'embriaguesa ajuda a estimular la sinceritat a un mateix, és a dir, "que quan un veu, comencen a aflorar les veritats".

També ha explicat que "Kirkegaard gairebé no menjava, només sopes i caldos, i no gaudia del plaer de menjar, Epicur apel·la als plaers amb prudència. Si busquéssim saciar la gana amb un gran banquet, després tindríem mal de panxa.

"Avui en dia la gola té a veure amb l'estrès, aleshores la gent endrapa. Jean Paul Sartre era força llaminer, era 'goloso', que es diu en castellà. S'entregava a la capacitat que té la vista d'ensarronar als apetits i llençar-se als aliments", ha comentat Seguró. I ha afegit que "Apolodoro deia que el seu mestre s'alimentava només de pa, formatge i aigua i Sartre menjava dolços i snacks en moments d'estrès".