SECCIÓ Miquel Seguró. Els pecats capital: L'avarícia

Com cada dimecres, des de fa dues setmanes, dediquem una estona a parlar dels pecats capitals. Ja hem parlat sobre la luxúria, la gola i avui toca parlar de l'avarícia. Ho fem amb en Miquel Seguró, el nostre filòsof de capçalera. L'avarícia és la voluntat infinita de posseir i Seguró l'ha relacionat amb dos personatges: Molière i Shopenhauer. Del primer, ha explicat que té una obra molt interessant del segle XVII que es diu 'L'avar': "Remet a una obra anterior, en el fons és una història d'amor complex, hi ha un pare que es vol casar amb l'enamorada del seu fill. Aleshores hi ha un problema d'amor de poder... i és una qüestió d'avarícia. Aquest senyor té un cofre d'or i ell desapareix... i a partir d'aquí la trama s'enreda". D'altra banda, "Shopenauer per ell el cor del món és una voluntat infinita. Per ell aquesta voluntat és desig i vol complir el seu propi desig i aleshores nosaltres som víctimes d'aquesta voluntat universal i estem destinats a dues coses: a la doble frustració o, quan això es calma, caiem en l'avorriment. Aleshores, o bé ens avorrim o bé desitgem infinitament". I ha afegit: "Amb l'avarícia desitges molt una cosa però quan l'aconsegueixes, et passa la il·lusió ràpidament".