OPINIÓ. DUBTES RAONABLES. Frederic Vincent: La responsabilitat de l'Estat

La crisi del vaixell d'Open Arms i de la resta d'ONG's que tenen immigrants rescatats a l'espera de trobar un port d'acollida genera moltes coses. Solidaritat, sí, però també cinisme i demagògia. I no compto que ningú se sorprengui que podríem passar perfectament sense aquestes dues coses. La solució a situacions com aquesta ja la sabem, i des de fa temps, és tant evident com complicada. Que la situació als països d'origen d'aquestes persones sigui menys dramàtica perquè la gent no es vegi obligada a jugar-se la vida per marxar-ne i, mentre això no passa, repartir els refugiats de manera equilibrada i proporcionada entre els països que poden acollir-los. Això és el que s'ha de fer. Què passa? Que és molt difícil, i llarg. Això ja ho sabem. Però van passant els dies i, mentrestant la xifra de persones mortes al Mar o rescatades (perquè no s'hi deixin la vida) va augmentant. En tot cas, mentre no es busca una solució, el que ens cal és gent seriosa. Polítics seriosos sobretot, sense demagògia ni cinisme. Salvini dient a Richard Gere que s'emporti refugiats a casa o la regidora de Vox criticant a Jordi Évole o el gran Wyoming i dient-los si ells han acollit immigrants a casa. De nou, necessitem gent seriosa. No qui critica els governs per posar-se de perfil en la qüestió dels refugiats no ha d'acollir-ne a casa, de la mateixa manera que els que critiquem les retallades en sanitat o educació no hem d'operar ningú ni fer classes a casa. Existeix la responsabilitat de l'Estat i quan no s'exerceix, és perfectament legítim reclamar-la. El que és menys legítim és tirar d'arguments barats que només busquen l'aplaudiment fàcil quan aquí no hi ha res de fàcil.