OPINIÓ. DUBTES RAONABLES. Frederic Vincent: La línia on ens hem de situar

Tenim un nou suposat cas d'assetjament sexual al món de la música amb el nom i el cognom de Plácido Domingo. És una denúncia que el tenor nega i per tant cal afagar-ho amb la proverbial prudència. Ara bé... en el comunicat de Domingo hi havia un passatge destacat. "Reconec", diu Domingo, "que les normes i estàndards per les quals avui se'ns mesura són (com ha de ser) molt diferents del que eren en el passat". Aquesta és la part que destaquem i que admeto més em preocupa perquè crec que forma part d'un corrent d'opinió, especialment (però no exclusivament) entre els homes. Els que parlen de caça de bruixes, els que diuen que un comportament era respectable fa 30 anys i ara no ho és perquè el centre de gravetat de la societat ha canviat. Els valors han canviat, diuen. Ahir tornàvem a sentir un intel·lectual de Vox dient que "amb els criteris del nou polpotisme feminista, mereix condemna qualsevol heterosexual que suggereixi desig o interès per la dona". Això és preocupant, com també ho és que la que serà nova presidenta de Madrid digui que cal lluitar contra el masclisme, no contra els homes. És com si diguéssim "cal lluitar contra el racisme... no contra els homes". Són d'aquestes frases que, sense voler dir res, fan mal. Creen la imatge del #METOO com una mena de lluita irracional. Perquè consti en acta... assetjar era, és i serà menyspreable, i no em valen aquestes frases absurdes que llavors ja no es podrà parlar amb una noia. No em valen per dos motius. Primer, a tots els que ens han dit que no, sabem que el més normal és parar. Quan et diuen que no, pares, punt. I segon, un tema fonamental, el poder: Quan algú que mana convida de manera insistent, la cosa traspassa una línia. I és aquesta línia on ens hem de situar. Així de senzill.