SECCIÓ. Miquel Seguró. Els pecats capìtals. La supèrbia

Com cada setmana, en Miquel Seguró ens ha dut la seva reflexió sobre un dels set pecats capitals i avui tocava el sisè: la supèrbia. Però què és exactament la supèrbia?

Aquella persona que sempre està per sobre, algú que ho sap tot, que en sap més, que et corregeix continuadament… Això és la supèrbia, però, segons Seguró, “la supèrbia seria aquest excés de l’ego, que si tens dues túniques, per què en vols dos? Dona una, comparteix”. L’expert també comenta que la supèrbia és molt desestabilitzant, ja que un sent que és el millor i, quan arriba algú altre que pot ser-ho més, tot perilla.

Finalment, explica que Freud planteja una metapsicologia on defineix l’aparell psíquic com un joc a la superfície que al fons guarda els instints de mort i de vida que condicionen les relacions cap a un mateix, i guarda el superjo, que és l’ideal moral que, quan es posa en negatiu, ens matxaca. “Aquí és quan la línia entre la supèrbia i l’enveja es dilueix i colisionen”, ha acabat Seguró.