Hoy por hoy Menorca (28/10/2020)
30/10/2020
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Con Enric Valls hablamos del perdón. Antoni Gaumundí nos habla de la educación de mayores con la UOM. Josep Grau nos habla del curso c8 de la UIMIR y de la Guerra Civil española. Miquel Camps nos habla de una economía eco social para salir de la crisis y de una serie de charlas que han organizado desde el GOB Menorca. En Tendencias globales hablamos de Chile. Y más.
Episodios anteriores
Seleccione una fecha o rango de fechas
Entrevista a Tobias Rotegård, jugador de l'Hestia Menorca
Entrevista al jugador norueg de l'Hestia Tobias Rotegård
30/04/2026 | 14:34
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
00:00:0014:34Hoy por Hoy Matinal Menorca 08:20 (30/04/2026)
Última hora con toda la actualidad de la isla de Menorca, con Luis Soler.
30/04/2026 | 10:00
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
00:00:0010:00Hoy por Hoy Matinal Menorca 07:20 (30/04/2026)
Última hora con toda la actualidad de la isla de Menorca, con Luis Soler.
30/04/2026 | 10:00
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
00:00:0010:00Hoy por Hoy Menorca (29/04/2026)
Magazine de actualidad, ocio y cultura de la isla de Menorca, con Luis Soler.
29/04/2026 | 01:39:59
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
00:00:0001:39:59Hoy por Hoy Matinal Menorca 08:20 (29/04/2026)
Última hora con toda la actualidad de la isla de Menorca, con Luis Soler.
29/04/2026 | 10:00
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
00:00:0010:00Hoy por Hoy Matinal Menorca 07:20 (29/04/2026)
Última hora con toda la actualidad de la isla de Menorca, con Luis Soler.
29/04/2026 | 10:00
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
00:00:0010:00Hoy por Hoy Menorca (28/04/2026)
Magazine de actualidad, ocio y cultura de la isla de Menorca, con Luis Soler.
28/04/2026 | 01:39:59
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
00:00:0001:39:59Illencs. Héctor Pons
José Rada entrevista a Héctor Pons, batle de Maó
28/04/2026 | 13:33
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
00:00:0013:33Paraula de Ramon Orfila. PP i VOX
El nostre col·laborador Ramon Orfila conversa avui sobre els pactes polítics que s’han consolidat en diferents territoris entre el Partit Popular i VOX, i analitza quines conseqüències poden tenir aquestes aliances en matèria de polítiques socials, especialment en l’atenció a la població immigrant. Segons Orfila, més enllà dels equilibris institucionals o dels repartiments de poder, el veritable impacte d’aquests acords es percep en la definició de prioritats polítiques i en la capacitat real de desenvolupar mesures d’integració.Orfila defensa que el Partit Popular es troba, en molts casos, condicionat per les línies vermelles marcades per VOX. Aquesta dependència parlamentària, afirma, limita el marge de maniobra dels governs autonòmics a l’hora d’aplicar polítiques socials obertes o programes d’acollida que puguin interpretar-se com a favorables a la immigració. El resultat és una gestió marcada per la prudència política, però també per una certa paràlisi administrativa davant d’un fenomen complex que requereix respostes coordinades i sostingudes en el temps.El debat esdevé especialment rellevant en un moment en què el Govern d'Espanya planteja iniciatives de regularització d’immigrants i programes destinats a facilitar la integració laboral i social de persones que ja resideixen al territori. Orfila considera que aquestes propostes només poden funcionar si existeix cooperació real entre administracions. Sense la participació activa de les comunitats autònomes governades pel binomi PP-VOX, adverteix, qualsevol intent de reforma quedarà limitat a declaracions d’intencions.Segons el col·laborador, la qüestió migratòria s’ha convertit en un dels principals camps de confrontació política a Espanya. Mentre el govern central defensa una gestió basada en la regularització, la inclusió social i la corresponsabilitat institucional, determinats executius autonòmics opten per discursos més restrictius centrats en el control i la limitació de recursos destinats a l’acollida.Orfila alerta que aquesta manca d’estratègia compartida pot tenir conseqüències directes sobre els serveis socials, els sistemes educatius i l’atenció sanitària, àmbits que sovint recauen en competències autonòmiques. Si cada territori aplica criteris diferents, sosté, es corre el risc de generar desigualtats territorials tant per a la població immigrant com per al conjunt de la ciutadania.La seva reflexió conclou amb una idea clara: la immigració no és només un debat ideològic, sinó una realitat social que exigeix solucions pràctiques i coordinades. Sense voluntat política d’entesa entre Madrid i les comunitats autònomes, afirma Orfila, serà difícil avançar cap a un model d’integració estable que respongui als reptes demogràfics, econòmics i humans del present.
28/04/2026 | 04:11
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
00:00:0004:11Dedicatoria d'en Bep Portella. Pere Ballester
El nostre col·laborador Bep Portella du a la seva Dedicatòria una reflexió entorn de l’obra que destaca la figura de Pere Ballester. Segons Portella, en aquest treball hi manquen alguns detalls i informacions que haurien pogut enriquir-ne la contextualització històrica, fet que li ha deixat una certa sensació agredolça.La reflexió s’emmarca arran de la recent aparició d’una obra inèdita de Pere Ballester, dedicada als anys de la Guerra Civil i a la realitat social i política de Menorca durant aquell període. El manuscrit, recuperat i donat a conèixer dècades després de la seva redacció, aporta una mirada directa i personal sobre els esdeveniments viscuts a l’illa, combinant observació històrica, testimoniatge i anàlisi crítica.Segons la informació publicada pel diari Menorca.info, el text havia romàs inèdit fins ara i constitueix una aportació documental rellevant per entendre el context menorquí durant el conflicte bèl·lic, especialment pel valor d’un relat escrit des de la proximitat temporal als fets. L’obra permet ampliar el coneixement sobre la vida quotidiana, les tensions polítiques i les conseqüències socials de la guerra a l’illa, tot reforçant el paper de Ballester com a observador rigorós i compromès amb la memòria històrica. És precisament aquest valor testimonial el que Portella subratlla, tot i considerar que l’edició o l’estudi actual no acaba d’explotar totes les possibilitats interpretatives del document ni d’aportar determinades dades contextuals que ajudarien el lector a situar millor l’autor i el moment històric. D’aquí neix la seva crítica: una obra de gran interès historiogràfic que, al seu parer, encara reclama una lectura més completa i una contextualització més profunda.Amb tot, la recuperació d’aquest material inèdit confirma la vigència de la figura de Pere Ballester dins la cultura menorquina i reobre el debat sobre la necessitat de revisar, editar i difondre els testimonis històrics que encara resten dispersos o poc coneguts, elements indispensables per construir una memòria col·lectiva més precisa i plural.
28/04/2026 | 08:09
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
00:00:0008:09
