Menorca talaiòtica. Capítol 5. El camí de una illa per convertir la Menorca talaiòtica en Patrimoni Mundial

L’any 1959, el Govern egipci va decidir construir la presa d'Assuan, cosa que generaria la inundació de la vall on es trobaven els temples d'Abu Simbel. Aleshores la Unesco va llançar una campanya internacional de protecció d'aquests tresors. Els temples van ser desmuntats, transportats a un lloc més alt i reconstruïts amb exactitud peça per peça.

El cost del projecte va ser d'aproximadament 80 milions de dòlars nord-americans, gairebé la meitat dels quals va ser obtinguda de 50 països. Es va considerar àmpliament un èxit i això va portar al desenvolupament de noves campanyes de protecció, com la de salvar Venècia i la seva llacuna, les ruïnes de Mohenjo-Daro al Pakistan o el temple Borobudur a Indonèsia. La Unesco va propugnar així una convenció per protegir el patrimoni cultural comú de la humanitat i es va incorporar la idea de combinar la conservació cultural amb la conservació natural. El 1972, tots els països integrats a la UNESCO van signar la Convenció de Patrimoni Mundial per reconèixer formalment un patrimoni considerat de “valor universal excepcional”, és a dir, aquells béns d'una importància cultural i/o natural tan extraordinària que transcendeixen les fronteres nacionals i que s'han de preservar per a les generacions presents i futures de tota la humanitat.

Tenint en compte això, la candidatura Menorca Talaiòtica aspira a integrar-se a la llista de patrimoni mundial, representant l'odissea d'una cultura insular única atrapada entre el cel i el mar. Els monuments prehistòrics i paisatges associats a Menorca són un llegat extraordinari que hem de preservar per a les generacions presents i futures.

La inclusió en aquesta llista posaria de manifest la nostra riquesa patrimonial i constituiria una mostra del compromís de les administracions i els ciutadans en la conservació.

En els escassos 702 km2 que posseeix Menorca, es registra una de les majors densitats del món de jaciments arqueològics prehistòrics en un territori habitat.

Les nou zones que conformen la candidatura alberguen les millors obres d’una cultura insular que va evolucionar en condicions d’aïllament, caracteritzada per les seves originals construccions ciclòpies. Il·lustren amb nitidesa un procés cultural únic i divergent en relació amb el seu entorn mediterrani, que es va desenvolupar durant un llarg espai de temps i que ha estat identificat com la «cultura talaiòtica de Menorca».

Menorca Talaiòtica és també el terme amb què la població de l’illa reconeix avui dia orgullosament el conjunt de monuments i llocs de la seva prehistòria.

Cipriano Marín és un dels majors experts del món en desenvolupament sostenible insular. Coordinador de programes de la UNESCO com Starlight, ha estat promotor de nombrosos projectes d’innovació relacionats amb el turisme sostenible i l’ecologia i ara també es el responsable de l’expedient de la candidatura Menorca talaiòtica i ens dona la seva opinió.