Margarita Ferrer Rey, la menorquina a Auschwitz

El 18 de març de 1944, la filla d'una menorquina, nascuda a Madrid amb el nom de  Margarita Ferrer Rey i l'austríac Rudolf Friemel es van casar dins dels murs del camp de concentració d'Auschwitz, amb el permís dels oficials de les SS. Va ser la única dona que es va casar en aquell camp de concentració i que va sortir amb vida. La seva història, no massa coneguda a Menorca, ens l'apropa Martí Carbonell.

La parella es va conèixer durant la Guerra Civil espanyola, ja que Friemel, comunista, es va allistar a les Brigades Internacionals. Tot i que no hi ha cap registre documental del camp sobre l'enllaç, fonts del Museu d'Auschwitz-Birkenau expliquen que, segons els relats escrits pels supervivents, es sap que ja s'havien casat prèviament a Espanya. Però com que el Tercer Reich no reconeixia aquest matrimoni, la parella va repetir la cerimònia a Alemanya. La seva història, de fet, està recollida en el llibre La boda en Auschwitz, escrit pel periodista austríac Erich Hackl.

Després de la Guerra Civil, Margarita i Rudolf van abandonar Espanya i es van establir a França, on el 1941 va néixer el seu fill, Eduard. Amb l'ocupació nazi, la família va ser traslladada a Alemanya, on van passar un temps junts a Stuttgart. Abans que Rudolf fos deportat a Auschwitz en un dels "trens de la mort", va ser arrestat i enviat al camp de concentració de Dachau, a Munic. Aquells van ser els seus últims mesos de llibertat abans del sorprenent episodi que avui ens ocupa.

Atès que el Tercer Reich no reconeixia el matrimoni celebrat a Espanya, la parella va voler casar-se de nou, malgrat que fos dins d'un camp d'extermini. Quan t'ho han pres tot, fins i tot el gest més senzill pot ser una espurna d'esperança. Així, Rudolf va aconseguir el permís de les SS (que li van proporcionar un vestit i una corbata), i Margarita, que era lliure, va poder entrar a Auschwitz amb el seu fill Eduard, el pare i el germà del nuvi, que van fer de testimonis. Després de la cerimònia, un pres del camp, Wilhelm Brasse, va immortalitzar el moment amb una fotografia, la qual sí que es troba als arxius d'Auschwitz-Birkenau.

La realitat és que aquesta autorització no va ser més que una mostra del cinisme cruel dels nazis, un fet no estrany al camp de concentració. Miklos Nyiszli, un presoner jueu que va ser assistent del doctor Josef Mengele, explica en el seu diari que després de tres mesos a Auschwitz, va aprendre que res era el que semblava, i que tot en aquella fàbrica de mort tenia un rerefons pervers. Ell mateix va obtenir permisos similars, com poder buscar la seva dona i filla entre els barracons femenins a canvi de lliurar a Mengele un pot amb càlculs biliars extrets d'un cadàver.

Malgrat la manca de proves documentals, no sorprèn que el permís de Friemel fos concedit. Per estrany que sembli, el contacte entre els presos i el personal de les SS era freqüent. De fet, el mateix Rudolf Friemel va morir a causa d'una traïció d'un soldat amb qui havia col·laborat en un pla d'evasió. L'austríac comunista va ser un dels cinc presoners que van intentar escapar el 27 d'octubre de 1944, pocs mesos després del seu casament. Johann Roth, el membre de les SS que inicialment els va ajudar a esquivar el filat de pues, finalment els va delatar. Amb Margarita Ferrer i el seu fill de tornada a Stuttgart, Rudolf Friemel va ser penjat al pati d'Auschwitz, el 30 de desembre de 1944, juntament amb altres quatre homes.