La Llavor (01/03/2025)

La modificació de la llei de l'horta deixa de protegir eixe entorn. No directament, sinó perquè deixa en mans del criteri del legislador el grau de protecció que mereix eixe entorn. Queda tot "al paternalisme" de l'Ajuntament de València i de la Generalitat. Se substitueix la protecció per l'interés i per altres factors que puguen inclinar la balança d'un costat o d'un altre.

Més encara, segons Alvárez-Coque, la modificació d'aquesta llei eliminant que puga interferir projectes urbanístics o d'infraestructures, senta un perillós precedent que pot tindre conseqüències en el mitjà i llarg termini. Quan s'aconsegueix una declaració d'aquest tipus, aquesta va aparellada de plans de gestió que suposen compromisos. Incomplir eixos compromisos poden fer desconfiar als qui ara, per exemple, han de decidir sobre si l'Albufera ha de ser declarada o no reserva de la biosfera.

Alvárez-Coque és especialment crític amb aquells que culpen a la llei derogada de ser un fre per a obres que hagueren pogut 'mitigar' els efectes de la DANA. És categòric, això és fals. Del que es tractava era d'apostar per projectes alternatius als originals, projectes que existien. Uns altres han de respondre per què no es van dur a terme però per descomptat no va ser per la llei.

També nega que eixa llei estiga darrere de l'abandó de terres o que siga un exemple de 'ecologisme de saló'. Creu que podria haver-se modificat en favor dels agricultors més crítics en aspectes puntuals. El canvi afavorit per les dretes és molt més que això i, per descomptat, no s'ha fet pensant en els agricultors.