La Llavor (08-03-2025)
08/03/2025
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
En La Llavor, Celestino Recatalá explicava que s'ha imposat el sentit comú. Que no tenia trellat que un sector que a tot Espanya mou 4.000 milions d'euros estiguera sense Interprofessional, i encara més en l'actual conjuntura: als problemes derivats de la 'pinyolà' que llastren el consum s'hi afegeix la política agrària europea que afavoreix els productors de fora mentre posa problemes als productors propis amb limitacions com en el cas dels fitosanitaris, que ens fan molt vulnerables a les plagues.
Només unit pot el sector fer front a aquests vaivens als quals s'hi suma l'amenaça dels aranzels de Donald Trump. Calia fer de la necessitat virtut.
Ara, la Interprofessional es marca com a objectius més immediats lluitar contra eixes imposicions de la Comissió Europea i, vistos els problemes en matèria de fitosanitaris (i lluita contra les plagues), arreplegar diners per a investigar i intentar posar límit a la perillosa plaga del 'greening' (HLB) que d'entrar a la Unió Europea suposaria la mort del sector.
L'altre gran objectiu és una campanya de promoció del consum de cítrics respectant tots els productors d'Espanya. El consum de taronges i mandarines ha caigut dràsticament entre els més joves.
Episodios anteriores
Seleccione una fecha o rango de fechas
La Llavor 07-02-2026
07/02/2026 | 29:59
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
00:00:0029:59La llavor (07/02/2026)
07/02/2026 | 29:59
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
00:00:0029:59El Rebost: arròs melós de putxero
07/02/2026 | 04:46
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
00:00:0004:46Vi La Llavor: Vi com a aliment
07/02/2026 | 04:36
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
00:00:0004:36De temporada: fruita caigua de l'arbre
07/02/2026 | 05:56
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
00:00:0005:56La Llavor (30/01/2026)
Acció Ecologista Agró i la Fundació Horta Sud, dins de projecte 'Transformem en xarxa', intenta crear consciència en els instituts de com la DANA va afectar l'Albufera, i de pas, de la importància de conservar aquests entorns en l'actual context de canvi climàticMarla Hernández, d'Acció Ecologista Agró, ho ha explicat en La Llavor. Es tracta de formar i conscienciar. Es tracta d'extraure lliçons de l'ocorregut, de saber com actuar si tornàrem a trobar-nos davant una situació semblant i al temps explicar com un entorn que per a eixe alumnat és tan pròxim (parlem d'instituts de la zona zero) va servir de defensa i va suavitzar molt els efectes de la DANA alhora que en resultava molt afectat.De forma molt dinàmica, buscant el debat, s'explica què és i què va ser el parc natural. Com el va afectar i l'afecta el canvi climàtic. Com va respondre davant la DANA. I tot això formant també al professorat perquè puga donar continuïtat a aquesta formació i puga respondre dubtes davant fenòmens semblants i davant l'evolució del llac i el parc natural que, segons Marla Hernández, va recuperant-se però tornant a com estava abans de la DANA, que ja estava mal i ja necessitava molta atenció.No obstant això, Marla Hernández considera que el parc natural té futur. Sempre que es respecte i se seguisca el criteri científic i sempre que hi haja voluntat política.
31/01/2026 | 29:59
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
00:00:0029:59De temporada: arrossos amb carn de porc
31/01/2026 | 05:55
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
00:00:0005:55El Rebost: premis Amics de la Gastronomia i ous farcits
31/01/2026 | 05:39
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
00:00:0005:39La llavor (24/01/2026)
En 'La Llavor', Ernesto Navarro, agricultor de Godelleta, ens contava el seu cas. Ell tenia a riba del barranc una mica més d'una hectàrea de caquis. La DANA se'n va emportar, literalment, la seua parcel·la. No queda res. Ni terra, ni arbres, ni res.La situació d'Ernesto és la mateixa que les de tots els propietaris d'eixes 300 hectàrees. En un principi es va aprovar que fora TRAGSA qui les reparara i reconstruïra, igual que ha ocorregut amb altres camps. Però posteriorment un estudi de la pròpia TRAGSA va determinar que eixes terres no eren recuperables i va acordar-se'n una compensació perquè eixe sòl passara al Domini Públic Hidràulic, és a dir, els agricultors en perdrien la propietat.Com ha explicat el responsable d'expropiacions d'AVA, Juan Manuel Peiró, en La Llavor, als damnificats se'ls donà una compensació d'11.800 euros per hectàrea per la pèrdua de la collita, de sistemes de reg, etcètera. Però la cosa es va quedar ahí.
24/01/2026 | 29:59
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
00:00:0029:59La Llavor (24/01/2026)
24/01/2026 | 29:59
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
00:00:0029:59
