La Llavor (07/06/2025)
07/06/2025
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Des de fa uns anys els porcs senglars han arribat a la marjal. L'abandó de camps de tarongers que limiten amb la terra d'arròs ha provocat que la presència d'eixos animals siga cada vegada major. L'absència de mesures de control ha fet la resta: la població de senglars està absolutament descontrolada i veure'ls enmig dels camps d'arròs s'està fent perillosament habitual. José Pascual Fortea, de la sectorial de l'arròs d'AVA, té clar que darrere d'aquest problema està el gran problema del camp valencià, l'abandó de terres.
Lamenta Fortea que des de la Conselleria es diga que sí, que és un problema, però se'n faça tan poc. Explica que quan han aconseguit fer entendre als responsables de l'administració on està el problema i obrir una via per a intentar posar-li fre, es produeixen canvis polítics que retornen el comptador a zero. Nous responsables i a tornar a començar.
Mentrestant, el problema continua creixent amb perilloses derivades. No és la primera vegada que agricultors es topen amb aquests animals mentre treballen als camps. Els canyars pròxims als arrossars són zones perfectes perquè hi crien i cada vegada són més habituals eixes trobades. També es multipliquen els accidents de trànsit. Els animals travessen carreteres. No obstant això, ni es permet a les societats de caçadors fer batudes ni tampoc es permet posar paranys.
Alerta Fortea del mal que la presència massiva d'eixos animals fa a l'ecosistema. Es mengen els ous de les aus protegides que nien en l'Albufera sense que ningú en faça res tampoc. I afirma que això només és el principi perquè als senglars s'uneixen les raboses, cada vegada més, que també provoquen importantíssims danys.
La sectorial de l'arròs d'AVA afirma que els danys econòmics en zones pròximes a muntanya, cas de Favara o Cullera, poden ser milionàries.
Episodios anteriores
Seleccione una fecha o rango de fechas
La Llavor (07/03/2026)
Salvador Soler, director del COMAV de la UPV, alerta en La Llavor de la paradoxa que viu el cacau valencià: és un producte molt demandat i de moda en la restauració, però només hi ha un parell d’hectàrees declarades com a productives a la Comunitat Valenciana. Tot i això, les varietats tradicionals —com el cacau del collaret, la cacaua o el morú— continuen cultivant-se en xicotetes parcel·les per a autoconsum. El registre oficial que acaba d’arribar pretén demostrar les seues possibilitats comercials i obrir el camí perquè el cacau valencià seguisca l’exemple d’altres productes recuperats, com la tomaca valenciana.Segons Soler, la finalitat no és només conservar aquestes varietats, sinó incentivar-ne el cultiu, perquè “allò que es cultiva, es conserva”. En aquesta línia, adverteix que altres llegums autòctons, com la bajoca valenciana —garrofó, roget, ferradura, tavella—, estan pràcticament en risc d’extinció i només es troben ja de manera molt limitada en mercats com el Central de València. Perdre-les significaria renunciar a una part essencial de la identitat gastronòmica i cultural valenciana.
07/03/2026 | 29:59
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
00:00:0029:59La Llavor (07/03/2026)
Salvador Soler, director del COMAV de la UPV, alerta en La Llavor de la paradoxa que viu el cacau valencià: és un producte molt demandat i de moda en la restauració, però només hi ha un parell d’hectàrees declarades com a productives a la Comunitat Valenciana. Tot i això, les varietats tradicionals —com el cacau del collaret, la cacaua o el morú— continuen cultivant-se en xicotetes parcel·les per a autoconsum. El registre oficial que acaba d’arribar pretén demostrar les seues possibilitats comercials i obrir el camí perquè el cacau valencià seguisca l’exemple d’altres productes recuperats, com la tomaca valenciana.Segons Soler, la finalitat no és només conservar aquestes varietats, sinó incentivar-ne el cultiu, perquè “allò que es cultiva, es conserva”. En aquesta línia, adverteix que altres llegums autòctons, com la bajoca valenciana —garrofó, roget, ferradura, tavella—, estan pràcticament en risc d’extinció i només es troben ja de manera molt limitada en mercats com el Central de València. Perdre-les significaria renunciar a una part essencial de la identitat gastronòmica i cultural valenciana.
07/03/2026 | 29:59
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
00:00:0029:59Vi la Llavor: vins de culte
07/03/2026 | 11:21
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
00:00:0011:21El Rebost: croquetes de cua de bou
07/03/2026 | 05:15
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
00:00:0005:15La Llavor 28-02-2026
28/02/2026 | 29:59
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
00:00:0029:59El Rebost: ensaladilla de carxofes amb envinagrats
28/02/2026 | 03:43
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
00:00:0003:43Vi: Diferència entre 'vi naturalment dolç' i vi 'dolç natural'
28/02/2026 | 06:38
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
00:00:0006:38De temporada: Què són les hores fred?
28/02/2026 | 05:53
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
00:00:0005:53La llavor (21/02/2026
21/02/2026 | 29:58
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
00:00:0029:58La Llavor (21-02-2026)
21/02/2026 | 29:58
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
00:00:0029:58
