Entremúsiques. Ponç Pons

En Toni Salvador obre les portes d'Entremúsiques amb la cadència de sempre: la d'un espai on la música no és decoració, sinó biografia. Un programa de ràdio —i també podcast a radiomenorca.com— on els convidats no parlen de les cançons que els agraden, sinó de les que els han format. Les que han estat presents en moments decisius, les que han posat paraules —o melodia— a allò que ningú havia sabut dir millor. I en aquest episodi, el convidat és algú que viu entre paraules i silencis, entre el vers i la contemplació: l'escriptor i poeta menorquí Ponç Pons.

Ponç Pons és una de les veus literàries més reconegudes de les Illes Balears. Autor d'una obra extensa i profunda, que transita entre la poesia, la narrativa i l'assaig, Pons és d'aquells creadors que no separen la vida de l'escriptura ni l'escriptura de la música. Per a ell, una cançó pot ser tan precisa com un poema, tan reveladora com una pàgina d'un dietari. I en la conversa amb en Toni Salvador, això es fa evident des del primer moment.

El poeta arriba a l'estudi amb una llista de músiques que no ha triat per raons estètiques, sinó per raons vitals. Cadascuna d'elles és una coordenada de la seva memòria. Hi ha cançons que el remeten a la infantesa a Menorca, a aquella primera consciència del món que es forma entre imatges, sons i olors. N'hi ha d'altres que aparegueren en moments de fractura personal, quan la vida exigia una remodelació i la música era l'únic idioma capaç de contenir el que se sentia. I n'hi ha que simplement l'han acompanyat en el silenci creatiu, sonant de fons mentre els versos prenien forma damunt el paper.

La conversa entre en Toni i en Ponç flueix amb la naturalitat de dues persones que es respecten i que comparteixen una mateixa convicció: que la cultura —tota la cultura— és una manera d'estar en el món. El presentador sap escoltar, sap deixar espai, i això permet que el poeta es desplegui sense pressa. No és una entrevista convencional. És un diàleg on la música posa els accents i les paraules construeixen el context.

Ponç Pons parla de com determinades melodies han influït en el ritme de la seva poesia. De com la música popular i la culta conviuen en el seu imaginari sense jerarquies. De com una cançó pot obrir una porta cap a un poema que fins aleshores estava tancat. I de com Menorca, com a paisatge i com a identitat, apareix sempre de fons en tot allò que crea, tant quan escriu com quan escolta.

Entremúsiques és, en el fons, un programa sobre memòria i sobre identitat. Sobre com les persones construïm qui som a través de les músiques que triem, o que ens trien. I quan el convidat és un poeta com Ponç Pons, aquesta exploració guanya una dimensió especial: la de qui ha fet de les paraules i dels sons el material amb què edifica la seva vida sencera.

Un episodi per escoltar amb calma. I potser, després, per tornar a escoltar.