OPINIÓ. DUBTES RAONABLES. Josep Cuní: El negoci del ‘top manta’

“Quant venen els top manta?On és el negoci? I qui s'en beneficia?. Aquestes poden/solen ser algunes de les preguntes recorrrents de qualsevol ciutadà davant l'estesa sobre llençols blancs a la vorera de qualsevol indret concurregut de tota mena de productes”, es planteja Josep Cuní a la seva editorial. La patronal catalana, a travès de la seva secció de comerç ho xifra entre 6 mil i 8 mil euros al mes. Sí. Un venedor del "top manta" mou aquestes quantitats. Unes xifres, mantenen els empresaris, que són vendes que deixen de fer els comerços habituals. “Una venda ambulant més tolerada que perseguida si tenim en compte com en són de reincidents i com, tots plegats hem vist, que a diferència d'altres temps, ara venen impunement davant la mirada desviada de les guàrdies urbanes corresponents”, afegeix el periodista.A Sitges, fins i tot i com ens admetia l'alcalde, han passat a contractar seguretat privada per intentar advertir als venedors, sense poder sancionar, és clar, que no ho facin. I als potencials clients que no adquireixin cap producte. Cuní lamenta:“En fí, un conjunt d'explicacions que poden ser totes certes però que no per això deixen de suposar un greuge comparatiu amb els comerciants que veuen la seva pròpia competència a les portes dels seus establiments per part de qui ven els mateixos productes copiats, ni paga impostos ni ofereix cap garantia de qualitat”.Per tant, el dubte raonable és: “Per què aquest problema persisteix. I per què van canviant els governs, adaptant-se les normes i la venda dels "top manta" en lloc de baixar, augmenta fins aquesta entre 6.000 i 8.000 euros per venedor/mes”.