SECCIÓ Marc Amorós "Detectar els deep fakes és més fàcil que un fake news"

El País publica avui que un professor de Sociologia de la Universitat de Laguna, ha aconseguit la plaça de professor ajudant, en demostrar que el seu contrincant, que també optava a la plaça, havia publicat articles suposadament científics en revistes que no exercien cap mena de control ni supervisió ni avaluació del que publicaven."La majoria d'aquestes revistes aborden els científics amb correus al seu nom oferint-los publicar. Són revistes amb seu a Índia, la Xina o Rússia i amb noms on inclouen les paraules americana, britànica, europea o sueca per simular que són d'un altre lloc", ha explicat l'expert en fake news Marc Amorós. A aquestes revistes li diuen revistes "depredadores", ha remarcat.El 2015, un estudi fet a l'Escola d'Econòmiques de Helsinki, va calcular que s'havien publicat 420.000 articles en unes 8.000 d'aquestes revistes. L'any 2013 s'en van publicar 53.000."Ara amb Internet, cada vegada surten més mitjans de comunicació digitals i qualsevol pot crear un mitjà de comunicació propi", ha explicat l'expert en fake news, Marc Amorós."Estem veient com cada vegada surten més revistes científiques d'origen indi i xinès, països que no tenen gaire tradició científica, i s'emmascaren amb països britànics, i la seva difusió és mundial", ha afegit Amorós.L'octubre passat vam conèixer els cas de tres acadèmics nord-americans que durant un any van aconseguir publicar fins a 20 articles falsos en revistes científiques de prestigi per denunciar la falta de filtres i de rigor d'aquestes.Amorós ha explicat que "els estudis que publicaven eren tots basats en la queixa i tractaven sobre qüestions de gènere, raça o sexualitat. Per aconseguir que fossin publicats els articles contenien una forta càrrega ideològica"."Aquest serà l'any dels deep fakes, els fakes profunds o per entendre'ns, les notícies falses en forma de vídeo, ha destacat Amorós, que ha convidat a Jorge Muñoz, soci cofundador de Serendeepia, per parlar del tema.