OPINIÓ. DUBTES RAONABLES. Josep Cuní: Un independentisme fraccionat

"Aquells independentistes que neguen la divisió del seu front, ahir van tenir un disgust. O van veure que no poden negar l'evidència per més temps. En qüestió d'hores, Puigdemont des de Dublín i Junqueres des de Barcelona van evidenciar que, sent l'objectiu el mateix, el camí els diferencia", reflexiona Josep Cuní a la seva editorial.

Així doncs, el periodista afirma: "Un terreny contaminat que la constant campanya electoral adoba encara més i posa de manifest que la pugna no ha quedat arraconada. Aquí no hi ha treva per molt que ens ho vulguin fer creure"

"La prova ahir mateix. Junqueres, en holograma, i també en paper. A Catalunya i a França a travès de Le Figaro fent una referència implícita a la "fugida" de Puigdemont.  I aquest, des d'Irlanda sentenciant que "tindrà paciència fins que no hi hagi sentència". Una frase que té molt de titular d'advertència i que té molts números per convertir-se en eslògan.

L'evocació dels clàssics per part del líder empresonat d'ERC i la del corrent internacional que és una constant del líder de la Crida", afegeix.Per tant, Cuní conclou: "Sembla força obvi que s'equivoquen aquells que critiquen a qui descriu el paisatge perquè el voldrien idíl·lic.

Obliden, que l'ideal no sempre existeix. I que quan se sap que t'hi pots encaminar, el camí no sempre serà fàcil. Al contrari, sol estar ple d'obstacles. Ho va cantar Lluís Llach. I abans, molt abans, ho va escriure Homer".