SECCIÓ Fake News. Marc Amorós i Jordi Rovira: “Hi ha gent que defensa, com VOX, que ens oculten informació de l’11-M i no és així”

"Els serveis d'emergències van ser la part més positiva d'aquesta desgràcia, perquè van funcionar molt bé. D'altra banda l'encobriment dels responsables que se'n va fer va portar conseqüències molt negatives per la ciutadania. Està clar que allò va ser un atemptat gihadista com s'ha demostrat i no d'ETA com volen fer-nos creure", ha sentenciat José Antonio Zarzalejos, exdirector de l'ABC."Va ser una operació política que va tenir part de màrqueting. Es van intentar deslegitimar unes eleccions generals. Que encara, 15 anys després, continuem amb aquestes teories conspiracionistes no té sentit", ha afegit.Sobre les seves converses amb l'aleshores president del govern, José María Aznar, el periodista ha explicat. "Vaig parlar amb Aznar dues vegades. Al matí em va transmetre la informació, a la qual tots vam donar total credibilitat, que deia que l'autoria era d'ETA. En aquell moment ja li vaig dir que si fos cosa d'ETA, l'organització s'havia suïcidat amb una massacre així".Pel que fa a l'ús dels missatges de text per fer córrer la teoria que havia estat ETA la responsable de l'atemptat, Marc Amorós ha detallat: "Aleshores els SMS eren l'eina per distribuir les 'fake news' en un moment que encara no hi havia xarxes socials com ara"."Ha quedat aquesta confusió informativa entre la societat i encara es fa servir. Hi ha gent que defensa, com VOX, que ens oculten informació i no és així", ha afegit.Finalment, Jordi Rovira, director de la revista Capçalera del Col·legi de Periodistes, ha assegurat: "Hi havia una xarxa que defensava les conspiracions. Unes conspiracions que molts dels qui les defensaven no es creien. 'El Mundo' era el primer a treure tot i després la resta de mitjans ho replicaven".