OPINIÓ. DUBTES RAONABLES. Josep Cuní: La lògica de la democràcia

"La confecció de les llistes electorals porta als partits polítics a demostrar exactament en quina mena de maquinària s'han convertit. Que les decisions personals dels seus líders acabin imposant els seus propers és cosa sabuda i té un punt de lògica. Si això implica revertir el resultat fruit d'un procés de primàries altament discutible. I si, a més, a qui s'aparta descaradament és membre d'alguna facció interna oposada al corrent majoritari, el resultat ens porta a deduir que s'ha homologat i convertit en màxima universal aquella frase atribuïda a Alfonso Guerra en els anys del control absolut del PSOE: Quien se mueve, no sale en la foto", reflexiona Josep Cuní a la seva editorial.A més el periodista recorda: "Aquests dies estem veient com Pedro Sánchez ha anat arraconant a Andalusia als seguidors de Susana Diaz, com Pablo Casado ha fet neteja de les restes que al PP li quedaven de l'etapa Rajoy-Soraya Saenz de Santamaria, com Puigdemont ha purgat el PDeCAT del sector moderat o pactista, com Rivera se les veu i se les desitja per dissimular molt malament que els seus preferits han guanyat unes primàries que, si ho han fet, han estat el resultat de tupinades comprovades o suposades. Ara Cantàbria. I com a Podemos acaben sortint del procés preelectoral noms que es rebel·len o que no combreguen amb el que la direcció proposa. Cas del candidat per Barcelona que no vol anar amb els Comuns".Cuní afegeix: "Que ens vulguin fer creure que tot respon a la lògica de la democràcia interna per vendre una actuació inapel·lable és ja un acudit. El problema principal és que en èpoques tranquil·les i per netejar algunes consciències, els partits polítics es van veure obligats a comprometre's amb la societat fent-nos creure que tots els seus membres partien d'una falsa igualtat per arribar a la cúpula. Com pot representar els habitants d'una província una persona que, si hi té algún vincle, és tant llunyà com imperceptible, tant interessat com turístic?".