OPINIÓ. DUBTES RAONABLES. Josep Cuní: La mentida, eix central

"Si una paraula va ser molt més repetida que qualsevol altra en el debat televisiu d'ahir, va ser la paraula "mentida". Seguint els 4 candidats semblava que cap d'ells deia una veritat. Una sola veritat. I tampoc va ser així, però la tendència i en algun cas quasi obsessió per insistir que quan parlava un altre tot era mentida, feia recordar una frase cèlebre de Bismarck que ja va advertir fa més de cent anys que mai es diuen més mentides que després d'una cacera, durant una guerra o abans d'unes eleccions", reflexiona Josep Cuní a la seva editorial.A més, sobre el debat afegeix: "Els que defensen ideals dretans veuen Sánchez perdedor. En canvi, no és així necessàriament a l'hora de valorar el duel Casado-Rivera, ja que tenen tendència a sobrevalorar la dialèctica irrefrenable del líder de Ciutadans que en algun moment rosa la impertinència".A més, Cuní destaca: "A Rivera se li va escapar una frase que ja avui se li retreu amb ironia: Ara que ja ha acabat de mentir, li va dir a Sánchez, ara em toca a mi. Fins i tot Pablo Iglesias, que ha descobert la dimensió de l'estadista constitucional que fins fa dos anys volia erradicar, va voler posar fre als despropòsits desqualificadors sense gaire èxit, tot s'ha de dir".Finalment, conclou: "El problema de la mentida, va dir Nietzsche, és que a partir del moment que n'has dit una i t'han descobert, et serà molt difícil que et tornin a creure. Haver convertit la mentida i els seus retrets en eix de dos debats consecutius, és que el nombre d'indecisos es pot mantenir, si no augmentar. Mentrestant, VOX, fora de combat dialèctic televisat, segueix omplint places de toros i augmentant els seguidors".