Els ocells de Ferreries, els seus nius i els mosquits

Mahón

Segons el Diccionari etimològic dels ocells, cada un dels dialectes de la llengua catalana presenten trets diferencials tant fonètics com lèxics. Així, per exemple, al llarg del territori hi ha parlants que miren ocells, mentre que n’hi ha d’altres que miren aucells o moixons. De la mateixa manera, cada primavera arriba un ocell ben popular i propi de la nostra cultura que rep una gran diversitat de noms arreu del territori: oreneta, angrineta, angruneta, arandola, araneta, areneta, aulendra, auraneta, aurèndola, aurineta, nereta, noreta, olendra, orendella, orendeta, oréndola, orenell, orenella, orenet, orenola, orineta, orondeta, oronell, oronella i oroneta.

Així mateix, cada espècie rep diversos noms en funció del territori, fins al punt que les espècies més comunes (que esdevenen sovint les més populars) presenten una llarga llista de variants. Aquestes solen recollir les característiques físiques principals, el tipus de cant, els costums migradors (hivernants, estiuencs o de passa) i l’etologia o la seva relació amb l’home, entre d’altres. Tot i que sovint hi sol haver una denominació que es popularitza per sobre de les altres (generalment la que adopten les zones amb major nombre de parlants), en cap cas substitueix la resta ni emmascara la riquesa de la diversitat.

Aila, Júlia, Aina i Paula, amb el professor Anselm Barber, ens han explicat com van començar a interessar-se pel que, en un principi, era la problemàtica pressència d'aquests ocells al poble perquè omplien tot de nius fets amb fang que deixàven brutícia allà on s'instal·làven. En quant la població va saber que cada un d'aquests ocells es mengen de l'ordre de 55 kilos de mosquits a l'any, el problema visual de la pressència del seus nius ja va deixar de ser un problema tan gran.

Han fet tríptics, imans, promoció i campanya per donar a entendre a la població de com son aquests ocells i de la importància que tenen. El torrent que travessa la població suposa aliment (aigua i mosquits) a més de la humitat necessària per a la construcció dels seus nius. Fins i tot, amb l'ajuda de l'ornitòleg Jesús Méndez, van fer un recompte de nius i del seu estat a Ferreries.