L'adéu d'un crack

Maó

Aquest cap de setmana, Jorge 'Pitu' Jiménez, fins ara capità de l'Hèstia Menorca es posarà les botes i saltarà per darrera vegada a una pista de bàsquet. Serà durant el darrer partit del torneig AON Illes Balears que es disputarà a Bintaufa i suposarà el comiat des de la pista a 36 anys de pràctica activa de bàsquet. Serà un moment molt emotiu per dir adéu a tots els aficionats del bàsquet que l'han seguit durant tants anys i, especialment, aquells que ho han fet aquestes darreres temporades seguint el projecte de l'Hèstia Menorca.

El Club ha volgut expressar el seu reconeixement a una de les peces fonamentals en el progrés i les gestes esportives de la de la institució, fent-lo partícip de la plantilla de l'equip per al Trofeu AON Illes Balears, on disputarà els últims minuts abans de ser acomiadat amb un homenatge que vol ser una celebració de la trajectòria del jugador. Aquest homenatge tindrà lloc diumenge a les 11.00, coincidint amb el partit entre l'Hestia Menorca i el Class Basquet Sant Antoni.

Tot i això, dimecres capvespre, el jugador ha comparegut al Pavelló Menorca per compartir les sensacions prèvies al seu adéu. 'Pitu' ha volgut enrecordar-se un a un de tots els que van fer possible la seva arribada a l'Hèstia, començant pel president Oriol Segura, i seguint per tots els estaments del Club. “Vull fer una menció especial als meus darrers anys aquí a Menorca. Abans de res, voldria enviar-li una forta abraçada a Toño, el doctor de l'equip aquests anys, que està passant uns moments “diferents”, va manifestar Jiménez, abans de referir-se a Miguel Ortiz, director general del Club. “Jo era un jugador retirat i Miki em va convèncer en trenta segons de tornar a jugar i de pujar-me a aquest projecte, que m'ha fet tornar a gaudir, començant des d'EBA, com mai ho havia fet”, comentava 'Pitu' als primers moments de la intervenció.

“Agraïment també al president, a l'Oriol, que sempre m'ha ajudat a tot. En el tema personal, hi va haver una vegada que em va ajudar i mai no ho oblidaré. Als meus entrenadors, tant l'Oriol com el 'Zamo', del qual ja en tenia bones referències. El meu germà ja va tenir la sort de creuar-s'hi, i si el meu germà parla bé d'algú, no s'equivoca. M'ha fet tornar a gaudir moltíssim, a gaudir patint. He après fins a l'últim segon i espero poder-lo conèixer millor i gratar una mica més de la persona ara que ja deixa d'haver-hi aquesta relació de jugador-entrenador”, seguia.

El base madrileny també va voler agrair el tracte de Javi García Panizo, entrenador assistent, d'Óscar Torres, encarregat de manteniment, i de Lola Maiques, directora de màrqueting i comunicació del club, però, és clar, va voler acabar donant les gràcies a l'afició : “He passat de veure aquest pavelló amb 200 persones quan vam començar a veure'l pràcticament ple en molt poc temps, i em quedo amb això. Estic molt orgullós de ser partícip de la història del club”.

Agraïments a part, 'Pitu' ha volgut explicar el perquè de la seva retirada i el que li ofereix per al futur, amb la mira posada sempre a seguir formant part de l'Hèstia Menorca. “Estava pràcticament parlat que continués un any més. Parlem amb Javi. Ell em veia bé per continuar i jo no vaig dubtar a dir que seguia. No obstant, arrossegava uns problemes al genoll que pensàvem que s'arreglarien, però quan la vaig forçar una mica més del compte, vaig veure que no anava bé. Hem treballat per millorar-la, però no ha estat possible. Tenia moltes paperetes d'estar patint durant la temporada. M'he apartat com a jugador i ja hi haurà temps de veure què passa amb el meu futur. Jo ajudaré aquest club d'una manera o altra, com a aficionat animant des de la grada amb una bufanda, o en algun lloc del club. Sempre estaré disposat a ajudar, i amb qualsevol cosa que em proposin tornaran a convèncer-me en trenta segons”, assegura.

Finalment, mirant enrere, Jiménez va recordar els moments més àlgids de la seva carrera, en què va estar a prop de fer-se un nom a l'ACB, però al final va decidir deixar el bàsquet temporalment: “No em penedeixo de res de la meva carrera. Mentalment estava saturat tot i que estava en el meu millor moment de manera. El cos em demanava deixar-ho i ho hagués fet una i mil vegades. No tot és arribar a ACB o LEB Or. He aconseguit tots els ascensos possibles, però em quedo amb aquest projecte i viure a Menorca. Podria haver arribat, però crec que no hagués gaudit igual que a LEB Plata o EBA. Dubto que algú hagi gaudit del bàsquet més que jo”.