Nous medicaments obren més esperances de supervivència per a les pacients de càncer de mama

Maó

Madrid, 19 oct (EFE).- La investigació en càncer de mama segueix trepitjant l'accelerador: en només un any quatre fàrmacs han donat resultats "esperançadors" i, només a Espanya, s'han autoritzat 34 assajos clínics. Però ni és el "càncer bo" ni tampoc és rosa, i encara li queden molts reptes per superar. Perquè cada any segueixen morint 6.000 dones del tumor més diagnosticat al món i el segon al nostre país amb gairebé 35.000 nous casos anuals -només superat pel de còlon i recte-, encara que és també, i amb moltíssima diferència, el més prevalent, segons "les xifres del càncer a Espanya 2022" elaborades per la Societat Espanyola d'Oncologia Mèdica (SEOM).

Tot i això, "hi ha hagut una revolució" que fa 15 anys era impensable i que ha obert un horitzó "molt esperançador", fins i tot per a les pacients metastàsiques, comenta en una entrevista amb Efe Eva Carrasco, directora general i científica del Grup GEICAM de Recerca a Càncer de Mama.

UN GRAN AVANÇ ES FA AMB AVANÇOS PETITS

"S'ha avançat i s'avança molt; no són avenços de 7 anys de millora en supervivència, això no es donarà, però amb els nous fàrmacs sí que s'estan donant moltes coses que no s'havien vist. Al final, un avenç gran és produït per molts avenços petits", puntualitza l'oncòloga, que afegeix: "el que cal és que estiguin disponibles". Parla així de fàrmacs com sacituzumab govitecà, un medicament per a malaltia metastàtica -tant per a triple negatiu, el més agressiu, com per a tumors amb receptor hormonal positiu-, autoritzat a Europa a finals del 2021, però que a Espanya segueix en negociació. "Esperem amb moltes ganes -confia- que el Ministeri de Sanitat ho aprovi ben aviat". Es tracta d'un dels quatre medicaments que han donat resultats "prometedors" aquest any, com també ho és pembrolizumab que, afegit a la quimioteràpia de primera línia, ha demostrat una millora d'un 27% de la supervivència global de les pacients amb triple negatiu avançat, segons un estudi liderat l'International Breast Cancer Center (IBCC).

Elacestrant, un degradador selectiu del receptor d'estrogen (SERD), ja s'està investigant per a càncer metastàtic amb receptors hormonals positius, com també trastuzumab deruxtecan, sobre el qual hi ha dos estudis, un per a HER2+ i un altre HER2-low -pacients sense una alta sobreexpressió de HER i que poden ser tant amb receptors hormonals positius com triples negatives-.

"Gràcies a la investigació estem arribant a tenir fàrmacs molt bons per a la malaltia metastàtica que després es traslladaran a l'entorn adjuvant, que és molt esperançador. L'únic problema, insisteix la doctora, és que han d'estar disponibles al mercat perquè elles no tenen temps".

CAP AL DIAGNÒSTIC MOLECULAR I EL TRACTAMENT PERSONALITZAT

Des de l'1 de gener del 2013, el Registre Espanyol d'Estudis Clínics (REEC) ha recopilat 8.233 estudis amb medicaments autoritzats a Espanya, dels quals una quarta part (2.204, el 26,77 %) estan dedicats a l'oncologia, 364 al càncer de mama. Entre el Dia Internacional de la Lluita contra el Càncer de Mama del 2021 i el que es commemora aquest dimecres, la plataforma ha publicat 909 assajos, gairebé un terç (265, el 29,1 %) sobre investigacions de diferents tipus de càncer, de els que un 12% (34) estan centrats en el de mama.

Geicam, explica Carrasco, iniciarà l'estudi "Promise" per esbrinar si la immunoteràpia segueix aportant algun benefici a pacients que ja l'han rebut prèviament i que "donarà resultats molt interessants perquè avui dia sabem que la immunoteràpia en adjuvant a primera línia serà un estàndard ben aviat en pacients amb PDL positiu, però no sabem si podem seguir administrant immunoteràpia”. Així, camps de recerca "hi ha a molló", però l'important ara és el diagnòstic molecular i tractar de personalitzar cada cop més els tractaments.

LA PROBABILITAT DE RECURRÈNCIA, EL GRAN REPTE

El "gran problema" continua sent la probabilitat de recurrència, dentre un 20 % i un 30 %. "És la por que portes darrere teu i el que realment fa que no puguem parlar de superar-ho, perquè ningú et pot dir que no estiguis en aquest 30% ni quan", diu Ana Casas, directora de la Fundació Actitud contra el Càncer. Casas, que també és membre honorífic de la Junta Directiva del Grup Solti, parla amb Efe des d'una doble perspectiva d'oncòloga i pacient, dues cares que inevitablement acaben interferint entre si.

Com el primer, “et fas més sensible, entens molt millor detalls que abans et passaven no desapercebuts, sinó que no li donaves importància”, i que estan relacionats amb la qualitat de vida i que el professional hauria de percebre “com els viu la pacient” , i per això cal preguntar, interessar-se, estar proper i atent", rebla. I, com el segon, “et canvia la perspectiva i gaudeixes més el present”. "Simplement has d'assumir el que és inevitable, portar-ho tan bé com sigui possible i viure el moment, projectant a la vida en funció de les teves capacitats i de les seqüeles que pot haver quedat del tumor o dels tractaments i anar afrontant a poc a poc. La resta són contes de fades”.

LA INVESTIGACIÓ NO TÉ LÍMIT

"El càncer de mama no és rosa", conclou la directora general d'Associacions de Pacients del Col·legi de Metges de Sevilla, i no ho és perquè la situació d'aquest 30% de pacients que han recorregut "de vegades és molt dolenta i normalment no se'n surt". "El rosa ha servit per donar visibilitat al càncer de mama, però no és rosa, ni de bon tros, perquè es passa molt malament". De manera que el principal desafiament és evitar les recaigudes o, almenys, detectar-les com més aviat millor, i en això la ciència també ha avançat: “ara hi ha mitjans radiològics i analítics que detecten recurrències que abans era impossible, i tenim a més la possibilitat de fer estudis genòmics i la biòpsia líquida".

Solti ha tancat ja el reclutament de pacients metastàsiques -604 en total- per al seu estudi "Hope", una "oportunitat" per tractar de detectar mutacions especifiques a partir d'una seqüenciació genòmica a la biòpsia ia través d'una biòpsia líquida per aplicar un tractament diana concret. "Estem en un moment en què es fa molta més investigació ia més la velocitat a què està adquirint el coneixement s'ha multiplicat. Però cal seguir investigant molt. La investigació -conclou- no té límit".