Plec de lectura 1. Pascual Calbó i Caldés

Maó

Pasqual Calbó i Caldés (Maó 1752-1817) És el pintor més reconegut que ha donat Menorca. Enguany el Consell de Menorca declara l'Any Calbó en commemorar-se el 200 anys de la seva mort. En el seu periple americà, Calbó comença una tasca completament nova com a pintor paisatgista. Residí a l'Havana, a Nova Orleans i, finalment, a Santo Domingo. L'epoca americana i la posterior són potser les més originals de la seva obra. De Santo Domingo dugué la Perruqueria de negres, que reproduïm a l'anvers. Aquesta i altres obres, com el Ball de negres, situen Calbó entre els primers preromantics que van tractar el tema exotic. El text que teniu a les mans és una carta adreçada al seu germà des de l'Havana. A la carta es lamenta de la seva situació i de la dificultat per exercir la pintura, atès que el prenen com un espia estranger. Tornarà a l'illa el 1790 i es dedicà sobretot a l'ensenyament als joves menestrals menorquins.

Carta a mon germà. L'Havana, 14 octubre 1787

Germà estimat,

Des de la sortida de l'estret de Gibaltar (Gibraltar), afavorits sempre de vent en popa, arribàrem dia 7 d'agost a l'Havana, i dia 19 del dit mes vaig desembarcar de bordo, i el dit dia acabà la mia menjua en compte teu. Vaig llogar un quarto i, abans de emprendre treballs qui requereixen molts d'ingredients, vaig destinar fer algunes vistes d'esta ciutat, però, mentres estava dissenyant la primera vista a una part qui per semblances diré com a s'altra banda de Maó i és com una vileta, les guardes de dita vileta em conduiren al governador de l'Havana, el qual em demanà jo quiera i com era vingut. I jo vaig dir maonès, pintor, i vingut com a sobrecàrrec del patró Bartomeu. Consegüentment, em demanà si havia duit mercaderies, i jo vaig dir que no. Immediat a esto predit, el governador parlà amb el patró Bartomeu, al qual feu semblants preguntes de la mia persona, però succei que em dugueren pres, i lo endemà emprengueren jurament sobre diferents interrogacions que em feren.

1, després d'un dia i dues nits d'arrest, em conduïren al governador, el qual em digué que no permetia que jo continuàs les vistes que havia començades per raó que, tenint jo tota l'aparença d'estranger, havia per força de donar algun sospecte [alguna sospita] de fer algun pla de la ciutat, i amb este modo m'alliberaren. Jo no vaig trobar convenient en tal moment entrar a explicar-li la gran diferència que hi ha de fer vistes o perspectives amb la de fer plans, ni mortificar-lo o entretenir-lo amb altres raons i circumstàncies qui m'obligaven a emprendre lo convenient a buscar-me la vida en modo permès a qualsevol part raonable, com es veuen en estampa les vistes de la major part de les principals ciutats.

Després del sobredit succés, reflectint que establint-me jo a esta ciutat no em succeis alguna diferent inesperada estranyetat, vaig fer un memorial demanant llicència al governador per establir-me a l'Havana com a pintor retratista, figurista i qualsevol altra cosa justament permesa, però em feren de resposta que no era possible. El rei permet tres anys d'establiment a los sobrecàrrecs per termini de poder despatxar les mercaderies. Però jo, havent degut dir la veritat a les interrogacions, és estat manifest que no era vingut per negociar.

Basta, mon germà; el pitjor disgust és de no poder-te dar bones notícies, i l'única qui probablement t'hauria agradat és que volia fer-me frare de Sant Domingo, però volia que em fessin un contracte per escrit, o d'algun modo segur, que ningun successor prior o superior pogués obligar-me sinó a lo que el dit contracte declararia, el qual havia de contenir esser jo sols obligat en coses de pintura, o qui requereixen disseny o gust de dibuix, per servici de l'Església i del Convent, però la Comunitat no pot permetre escriptura de contracte. Però m'acceptaven en condició de paraula. Basta, d'esto no s'és fet res per falta de dit contracte, i em som resolt de passar a Nova Orleans, plaça que diuen trobaré a treballar. Aquí es troba el capità Rols del qual he rebut moltes atencions, i el qual, en retornar a Maó, tindrà naturalment ocasió de raonar de la mia persona.