Unes mostres d'ADN revelen la presència d'exemplars de 'vell marí' a Cabrera
Les analítiques recollides a Cabrera i sa Dragonera han determinat la presència d’ADN de vell marí, la qual cosa significa que algun exemplar ha transitat prop aquestes aigües en les darreres dues setmanes
Kent Backman
Maó
El Parc nacional de Cabrera impulsarà un projecte de rastreig del vell marí (Monachus monachus) enguany per determinar la presència d’aquesta espècie en aigües de l’arxipèlag. D’aquesta manera, continuaran els estudis científics vers aquesta espècie a l’espai natural protegit, junt amb l’IMEDEA en el marc del projecte ‘Spot the Monk’ (‘Localitza el vell marí’) que, durant el darrer any, ha identificat la seva presència en aigües de Cabrera i sa Dragonera.
El projecte ‘Spot the Monk’ està liderat per la professora Elena Agneses Valsecchi de la Universitat de Milano Bicocca, i té com a objectiu esbrinar quan i en quins llocs es troba material genètic del vell marí a l’ambient. Així, durant el 2021, en el marc d’aquest projecte s’han recol·lectat mostres d’aigua a 135 localitats del Mediterrani, des del mar Adriàtic fins a les Illes Balears. El personal dels parcs de Cabrera i de sa Dragonera, col·laboren amb l’IMEDEA juntament amb centres de busseig i guardes de les reserves marines, per agafar mostres a setze localitzacions diferents d’aquests dos espais naturals protegits en dos mesos.
Tot i la falta d’observacions directes, els resultats de les analítiques d’aigua recollides a Cabrera i sa Dragonera han determinat la presència d’ADN de vell marí, la qual cosa significa que algun exemplar ha transitat prop aquestes aigües en, com a màxim catorze dies d’ençà que es recolliren les mostres. Tot i que encara està en fase d’estudi el temps en el qual el material genètic queda a l’aigua i podria ser inferior.
Les conclusions posen de manifest la importància de les àrees marines protegides, com les 89.478 hectàrees marines del Parc Nacional de Cabrera i les reserves marines del parc natural de sa Dragonera, ja que són una bona zona d’alimentació per aquests mamífers.
La tècnica es basa en l’amplificació de traces microscòpiques d’ADN deixat a l’ambient, en aquest cas a l’aigua de la mar, causat pel pas dels animals. Es tracta d’una tècnica que s’ha d’executar amb molta cura d’evitar contaminacions. Per això, durant l’estudi, s’han pres mesures per evitar-ho com l’elaboració de rèpliques independents de les analítiques genètiques.
El vell marí és una espècie mediterrània i una de les espècies en major risc d’extinció segons la UICN. A les Illes Balears, devien criar a les cales, on no hi havia depredadors, fins que, a partir del s.XIX comença la persecució humana que acaba amb la seva extinció. L’any 1958 el darrer exemplar és mort a Cala Tuent i des de llavors hi ha hagut observacions esporàdiques però no totes ben contrastades d’animals nord-africans divagants, fins fa poques dècades.
