Armengol aposta per una reforma estatutària que blindi drets i llibertats i asseguri el finançament de l’Estat del benestar
La presidenta del Govern ha lliurat les medalles d’or de la Comunitat Autònoma i els premis Ramon Llull amb motiu del Dia de les Illes Balears
Francina Armengol durant el discurs
Maó
La presidenta del Govern, Francina Armengol, ha defensat durant l’acte de lliurament de les Medalles d’Or de la Comunitat Autònoma i dels premis Ramon Llull una reforma de l’Estatut d’autonomia dialogada i consensuada precisament quan es compleixen quaranta anys d’aquesta normativa.
Per a la presidenta, «la societat demanava fa quaranta anys autonomia i l’ha aprofitada, fent valer cada reivindicació guanyada per progressar com a col·lectiu, millorant cada competència per enfortir la xarxa pública i els mecanismes de suport d’un teixit econòmic i laboral que, avui, mostra més dinamisme que mai i més que a qualsevol altre lloc».
Amb vista al futur, Armengol ha defensat la necessitat de «revitalitzar entre tots i totes el nostre Estatut i assegurar que els nostres drets i llibertats, i l’estat del benestar que els garanteix, siguin irreversibles i, mai més, tornin a ser retallats, laminats o sacrificats, en cap circumstància».
En aquest sentit, la presidenta del Govern ha dit que tot plegat «exigirà un debat generós i plural que ens ha de permetre impulsar decisions profundes i de llarg abast». A més, ha afirmat que «després de quaranta anys d’avanç, hem de garantir-nos almenys quaranta anys més de justícia social, progrés i oportunitats per a tothom».
Per desenvolupar aquesta nova etapa, Armengol s’ha marcat quatre objectius compartits: continuar generant cohesió social i reduint la desigualtat, tenir cura de la biodiversitat i protegir-la, tornar a unir-nos per reforçar la nostra capacitat de finançar-nos i fer-nos sentir amb més força davant l’Estat i davant Europa, i continuar conreant les nostres arrels, la riquesa cultural i lingüística i la nostra diversitat.
Aquesta reforma, segons ha exposat la presidenta, ha de protegir l’estat del benestar que s’ha impulsat durant aquests quaranta anys, assegurant que la sanitat pública, que l’educació i que els serveis essencials disposen de finançament sempre. Però també ha d’anar més enllà, perquè «si volem blindar drets tan irrenunciables com la igualtat d’oportunitats és necessari que ens hi comprometem i assegurem els recursos perquè ningú quedi al marge».
Armengol també ha detallat fites més concretes que s’han d’afrontar amb la reforma estatutària: assolir mecanismes capaços de garantir que ningú no viurà mai en aquestes illes per sota del llindar de la pobresa; continuar combatent la discriminació en totes les seves formes, també la tecnològica, tancant la bretxa digital; assegurar que no es destrueix ni un pam més de natura; estendre la xarxa de mobilitat neta i col·lectiva; fomentar l’activitat sostenible al litoral ara que gestionarem les costes, i continuar amb les inversions en energies netes i en l’aigua.
Per assolir-ho tot plegat, la presidenta ha convidat tothom a fer-hi feina i a sumar-s’hi des de la generositat i la pluralitat, i s’ha referit a «l’eficàcia del diàleg i la unitat per tornar a fer-nos escoltar i fer realitat noves reivindicacions que ens facin créixer com a societat, com a economia i com a poble».
Medalles d’or i premis Ramon Llull
Armengol ha lliurat les medalles d’or de la Comunitat Autònoma, amb les quals «complim quaranta anys d’autonomia, però, sobretot, ens omplim d’orgull pels assoliments del nostre poble, sintetitzats a la perfecció en el geni vibrant i l’excel·lència creativa de les nostres medalles d’or».
Aquests reconeixements enguany han estat atorgats a Agustí Villaronga a títol pòstum, de qui ha destacat «la seva infinita capacitat per commoure i posar-se en la pell dels altres; a Gabriel Janer Manila, que «cada dia mira el món amb la passió de conèixer-lo millor, i amb la pulsió de fer-lo millor», i a Antònia Vicens, la qual «dona veu a tots els qui tantes vegades han estat condemnats al silenci i l’oblit, encenent la nostra passió per combatre la injustícia».
Els premis Ramon Llull enguany han estat per a Marià Castelló, les Trinitàries de Santa Eulària, Marià Torres, el Club Vidalba, Llorenç Capellà, el moviment Feminisme a l’Escola, Joana Mascaró, Quely, Salud Deudero, Mavi García, l’Associació d’Amics del Poble Sahrauí i Escola en Pau, 3 Salut Mental, Fundació Tribunal d’Arbitratge i Mediació de les Illes Balears (TAMIB), Joan Francesc Casasnovas (a títol pòstum) i els servidors públics.
A tots, Armengol els ha traslladat el missatge següent: «gràcies per la vostra trajectòria i compromís i, sobretot, gràcies per donar-nos la certesa que aquesta societat, el nostre lloc en el món, aquestes illes que celebram i estimam continuaran progressant des de la seva millor virtut: la capacitat d’un poble que demostra amb fets que no hi ha cap objectiu que no estigui al nostre abast».
