Dedicatòria a les figues de moro

Mahón

Figues de moro. La figuera de moro és una planta del gènere Opuntia, originària d'Amèrica però ara estesa per altres àrees del planeta. També a l'illa del Rei com ens recorda Bep Portella. Té molts noms populars, entre ells figuera de Maó (a la Catalunya del Nord). El nom del gènere prové de la ciutat grega Lòcrida Opúncia i l'epítet del binomi prové del llatí ficus indica «figuera de l'Índia», encara que no prové de l'Índia, sinó de Mèxic.

És un arbust de tiges carnoses. El fruit, dins una petita àrea circular, té les espines, 1 o 2, llargues i rígides, envoltades d'altres de molt petites, fines i corbades, que gairebé no es veuen però que si es toquen amb els dits es trenquen i queden clavades a la pell, a menys que tinguis call a les mans, com explica Portella.

Les figues de moro es cullen a la darreria de l'estiu i a la tardor. Un cop pelades, es mengen fresques, però també se'n prepara xarop i arrop, formes en què s'eviten els pinyols. A Mèxic, on l'anomenen nopal, se'n mengen també les pales tendres. Des de l'Illa del Rei les duen a la destil·leria Xoriguer, per fer licor.