Sociedad

Un de cada deu persones amb mobilitat reduïda de Balears ha de canviar de casa per manca d'accessibilitat al seu edifici

Aquesta és una de les conclusions de l'informe 'Accessibilitat i mobilitat: millorant la qualitat de vida de les persones amb discapacitat', que analitza l'accessibilitat tant a l'interior com a l'exterior de l'habitatge, mostrant-ne l'impacte en el dia a dia de persones amb mobilitat reduïda,

Getty

Maó

Un de cada deu balears amb mobilitat reduïda ha hagut de canviar de casa per manca d'accessibilitat al seu edifici, segons un estudi publicat amb motiu del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat.

En una nota de premsa, Fundació Mútua de Propietaris, entitat encarregada de l'estudi, ha informat que el 14% dels balears amb mobilitat reduïda han hagut de canviar de domicili per la manca d'accessibilitat de l'immoble on residien, una xifra que puja al 31 % en el cas dels qui es desplacen en cadira de rodes.

Aquesta és una de les conclusions de l'informe 'Accessibilitat i mobilitat: millorant la qualitat de vida de les persones amb discapacitat', que analitza l'accessibilitat tant a l'interior com a l'exterior de l'habitatge, mostrant-ne l'impacte en el dia a dia de persones amb mobilitat reduïda, un problema que experimenta el 55,7% dels 4,3 milions d'espanyols amb discapacitat.

Segons l'Enquesta de Discapacitat, Autonomia personal i situacions de Dependència (EDAT) de l'INE, un 57% de persones amb mobilitat reduïda tenen dificultats per caminar o moure's dins del propi habitatge. Tant és així que una de cada quatre ha hagut de fer obres per adaptar la seva llar, sent els principals llocs els lavabos (74%), els dormitoris (42%), la cuina (32%) i la porta d'entrada (32%), segons recull l'informe de la Fundació Mútua de Propietaris.

Tot i això, les limitacions a la mobilitat s'accentuen a l'hora de moure's fora de l'habitatge. Gairebé el 80% dels balears amb mobilitat reduïda tenen importants dificultats per caminar o moure's. Per solucionar aquesta problemàtica, l'informe revela que el 73% de les persones requereixen ajuda de familiars i amics.

Tot i això, aquesta situació provoca que un 44% dels balears passi molts dies sense sortir de casa, i un 8% no surti mai. En aquest sentit, el 33% considera que si el seu edifici estigués més adaptat en sortiria més de casa, un percentatge que es duplica en el cas dels edificis que no tenen ascensor.

"De vegades, la llar es converteix en una presó per a les persones amb mobilitat reduïda atesa la dificultat per poder entrar o sortir, trobant-nos amb persones que es troben presoneres a casa per la falta d'accessibilitat al seu propi edifici", ha afirmat la vicepresidenta executiva de la Fundació Mútua de Propietaris, Laura López Demarbre.

L'informe també adverteix que un 87% dels edificis d'habitatges han de fer actuacions d'eliminació de barreres arquitectòniques per millorar-ne l'accessibilitat. En concret, un 17% necessita instal·lar un ascensor; el 22%, una rampa per salvar l'esglaó d'accés al portal; el 56% tenen porters automàtics no accessibles des d'una cadira de rodes; dos de cada tres tenen les seves bústies elevades i el 48% dels portals necessita un obreportes motoritzat perquè aquesta pesa massa.

Dur a terme totes aquestes accions suposaria un cost mitjà per llar a les Balears de 1.937 euros, xifra que s'incrementa als edificis de menys plantes i menys veïns, amb 5.409 euros i 4.457 euros respectivament; se situa a 3.156 euros entre les llars d'edificis més antics; en 2.416 euros, en què tenen habitatges més petits i en 2.995 euros les llars amb menys ingressos.

L'informe destaca també que, malgrat que el 60% dels balears està d'acord que un edifici accessible revalora els seus immobles, el 52% veu poc o gens probable fer les millores de accessibilitat que es necessiten al vostre edifici. La manca d'acord entre veïns (47%) i els motius econòmics (55%) són les raons principals exposades, especialment quan la inversió suposa un muntant superior als 2.000 euros.

"Molts dels habitatges no accessibles són propietat de persones amb baixos recursos per la qual cosa s'evidencia la necessitat que administració i institucions contribueixin a fer possible que es duguin a terme actuacions per a l'eliminació de barreres arquitectòniques", ha explicat López Demarbre.

De fet, set de cada deu balears no han rebut ajudes per millorar l'accessibilitat dels seus edificis, a causa en part del desconeixement, l'edat --els edificis on viuen persones més joves han rebut més ajudes--, la manca de sol·licituds d'adaptació de l'edifici --només el 18% dels balears amb limitació de mobilitat n'han sol·licitat alguna--, o el nombre de plantes.

 
  • Cadena SER

  •  
Programación
Cadena SER

Hoy por Hoy

Àngels Barceló

Comparte

Compartir desde el minuto: 00:00