Salut derivarà pacients a centres concertats i implantarà la jornada de vesprada per reduir llistes d'espera

Maó

El Pla d'Abordatge Integral de les Llistes d'Espera de la Conselleria de Salut planteja derivar pacients als centres concertats i privats i implementar la jornada ordinària de torn de vesprada de manera voluntària.

Així ho han explicat aquest dimarts la consellera de Salut, Manuela García, director general del Servei de Salut (IBSalut), Javier Ureña, i el director d'Assistència Sanitària, Raúl Lara, en una roda de premsa per presentar les sis mesures que proposa el Pla.

García ha explicat que les mesures es començaran a aplicar "des de ja" de forma simultània i que preveuen augmentar l'eficiència de les sales d'operacions en jornada ordinària implementant mesures que millorin el rendiment quirúrgic, que es troba actualment al 80%. L'objectiu, ha explicat la consellera, és arribar a les xifres d'activitat quirúrgica prepandèmica i per això es podrà a disposició dels professionals tots els recursos necessaris.

"L'obligació és posar tots els remeis al nostre abast perquè les àrees quirúrgiques puguin actuar d'una manera més eficient", ha subratllat Garcia. Preguntada per si això passa per la contractació de més personal, la consellera ha contestat que "per exemple, al mes d'agost l'activitat quirúrgica a l'Hospital de Son Espases s'ha vist força disminuïda perquè hi havia un dèficit important de personal d'infermeria". Lògicament això sí que és la nostra responsabilitat i farem el possible perquè aquest element no interfereixi en la planificació quirúrgica”, ha afegit.

Una altra de les mesures planteja implementar la jornada ordinària de torn de tarda, de forma voluntària i als serveis que per dotació de personal es puguin assumir, una mesura que compta amb una dotació econòmica de 19 milions d'euros. Així, se centrarà principalment en lactivitat de consultes externes, però també podria ser aplicable a lactivitat quirúrgica.

També es prioritzarà la jornada extraordinària per fer intervencions quirúrgiques de més de 180 dies d'espera i de consultes amb especialistes, de més de 60 dies. L'objectiu és que aquesta activitat extraordinària sigui prioritària per als pacients que esperen més temps.

D'altra banda, García ha explicat que, segons les peticions per part dels diferents serveis mèdics, s'instauraran contractes de gestió amb els serveis que estiguin vinculats a la consecució d'objectius de reducció i contenció de llistes d'espera.

Sobre aquesta mesura, han explicat que "si els serveis arriben als seus objectius de contenció i reducció de llista dʻespera tindran associats una productivitat variable en funció de la consecució dʻobjectius". Una mesura que entraria dins del pressupost del personal del Servei de Salut i que està pendent de negociació.

A més, es derivaran pacients als centres concertats i als centres amb convenis singulars, com ara l'Hospital Sant Joan de Déu i l'Hospital Creu Roja, amb criteris de prioritat i temps de demora.

Per acabar, ha indicat que s'analitzarà i controlarà la derivació de pacients als centres privats, garantint que es compleixi la finalitat dels contractes al llarg del procés assistencial.

Des de Salut han explicat que per al 2024 hi ha una previsió d'un pressupost de 26 milions d'euros per derivar pacients a altres centres tant concertats com de la xarxa privada, de manera que el pressupost total és de 45 milions d'euros.

La consellera ha assegurat que des de la Conselleria estan "convençuts" que s'aconseguirà reduir les llistes d'espera així com els temps de demora. Així, García ha explicat que el Pla "també servirà per executar els diners previstos", ja que del pressupost per a aquesta partida el 2023 --22 milions d'euros-- se n'han executat menys de 7,5 milions.

Igualment, Lara ha indicat que es farà un seguiment els propers sis mesos per analitzar els resultats i, a partir d'aquí, es decidirà si reduir o amplificar certes mesures.

AUGMENTEN UN 18% ELS PACIENTS EN LLISTA D'ESPERA

D'altra banda, Ureña ha assenyalat que el nombre de pacients en llista d'espera pendents d'una consulta amb un especialista a les Balears ha augmentat un 18,6%, amb un total de 80.837 pacients fins al 31 d'octubre d'aquest any, els quals 34.521 esperen més de 60 dies, i la demora mitjana és de 81 dies.

Aquestes xifres suposen un increment respecte de les registrades el mateix període de l'any passat, quan hi havia 68.148 pacients, 24.497 dels quals superaven els 60 dies i la demora se situava en 64,89 dies.

Així mateix, els pacients en llista d'espera per a una intervenció quirúrgica han augmentat aquest any un 2,8%, fins a 14.534 pacients pendents d'una intervenció als hospitals de l'IBSalut, amb una demora mitjana de 124 dies. Les xifres són "lleugerament superiors" respecte de les de l'any passat, quan hi havia 14.137 pacients, dels quals 3.065 superaven els 60 dies d'espera i la demora se situava a 125,24 dies.

D'altra banda, Ureña ha destacat "positivament" que la demora per a les intervencions oncològiques se situa en 19 dies, una xifra inferior als 30 dies de màxim que es recomana. Igualment, de l'anàlisi de les dades s'extreu que el 95% dels pacients pendents d'una intervenció quirúrgica esperen per una operació de prioritat 2 o 3; és a dir, un procediment indicat com a "no greu".

El director general de l'IBSalut ha assenyalat que tant l'activitat quirúrgica com la de consultes amb l'especialista encara no han aconseguit les xifres anteriors a la pandèmia. Els deu primers mesos de l'any, els hospitals han fet 42.476 intervencions quirúrgiques per les 45.891 registrades el mateix període del 2019; això és un descens del 7,4%.

De la mateixa manera, l'activitat de consultes amb l'especialista tampoc no s'ha recuperat encara. Així, en els primers deu mesos del 2019 es van atendre 383.863 primeres consultes i en el mateix període d'aquest any, 357.716. Es tracta d'un descens del 6,8%.

AUDITORIA IBSALUT

Pel que fa a l'auditoria a l'IBSalut, Ureña ha explicat que "s'està treballant en tres plans diferents" que són la part assistencial, un vessant jurídic i un altre econòmic. Sobre aquesta última part, ha recordat la "sensació que existia que venia augmentant permanentment el pressupost del Servei de Salut però tot i això els professionals estaven cada vegada més descontents i els usuaris, més decebuts".

En aquest sentit, ha assenyalat que l'auditoria s'ha centrat "de manera prioritària" amb Gsaib, una empresa pública en què, segons Ureña, "el funcionament no estava sent tan correcte com sigui possible".

DECRET DE GARANTIA DE DEMORA

En relació amb el decret de garantia de demora, García ha assegurat que "està en vigor". Així, ha explicat que el decret es va suspendre durant la pandèmia, però que va reactivar la vigència quan va finalitzar l'estat d'alarma.

En aquesta línia, la consellera ha reiterat que des de Salut se centraran "fonamentalment que aquesta activitat extraordinària sigui activitat per als pacients que esperin més de 180 dies per a una operació i més de 60 dies per a una consulta amb un especialista". A més, ha destacat que cap pacient no s'ha acollit al decret.