La obra de Fina Miralles a través de la mirada de Maia Creus

Mahón

Fina Miralles va nèixer a Sabadell el 1950. Formada a Belles Arts a Barcelona, Fina Miralles va passar temporades a Amèrica del Sud, França i Itàlia, abans d'instal·lar-se definitivament a Cadaqués el 1999. Va ser una de les primeres artistes conceptuals catalanes que, a principis dels setanta, va realitzar accions a la natura , en què implicava elements com els arbres, la terra, l'aigua i el seu propi cos. Amb una gran simplicitat i contundència, aquestes accions posen èmfasi en el diàleg entre naturalesa i artifici, i també en la crítica social i política en un context de finals del franquisme: el totalitarisme, el patriarcat i la violència són objecte d'anàlisi per part de la artista.

En aquella època, Miralles va participar a la fundació i gestió d'espais emblemàtics d'art contemporani com la Sala Vinçon de Barcelona, la Sala Tres de Sabadell i l'Espai 13 de la Fundació Joan Miró de Barcelona. Als anys vuitanta, arran dels seus viatges, la seva obra pictòrica i gràfica va fer un gir cap a la recerca de l'espiritualitat, amb inscripcions gestuals i sígniques de gran lirisme i senzillesa. Amb l'entrada del nou mil·lenni, recupera l'art d'acció i la performance entesos com a diàleg amb la terra, el mar i els ritmes de la natura. En els darrers anys, ha publicat part de la seva obra poètica.

Al programa En Femení, Mariona Vilaseca entrevista a Maia Creus, qui es una gran experta en l'obra de Miralles.