El Govern estudia si l'actuació de Le Senne constitueix delicte d'odi o enaltiment del franquisme

Maó

El ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres, ha detallat que els serveis jurídics del Ministeri estan estudiant si l'actuació del president del Parlament balear, Gabriel Le Senne (Vox), constitueix un delicte d'odi o fins i tot d'enaltiment del franquisme, i ha avisat que el Govern acudirà al Tribunal Constitucional (TC) si el Govern balear continua amb la derogació de la llei autonòmica de memòria.

Així ho ha anunciat el ministre en una entrevista a TVE, que ha recollit Europa Press, en què qüestionat sobre si seria possible tipificar l'actuació de Le Senne com un delicte d'enaltiment del franquisme o d'humiliació les víctimes, ha dit que Executiu estudiarà les "responsabilitats judicials" i si s'està "davant un delicte d'odi" o davant "justament enaltiment del franquisme".

"Anem a estudiar si estem davant d'un delicte d'odi, si precisament estem davant de l'enaltiment del franquisme, si el que s'ha fet és un acte que va més enllà del trencament d'una foto, tot això. Lògicament anem a analitzar-ho", ha explicat Torres, tot apuntant que fins i tot hi ha una responsabilitat que "va més enllà de l'àmbit judicial" i que té a veure "amb l'ètica i la moral".

L'estudi d'accions legals per part del Ministeri de Memòria Democràtica té lloc després que el president del Parlament balear trenqués i arrenqués a una diputada socialista una foto d'Aurora Picornell, víctima de la dictadura franquista, durant la presa en consideració la derogació de la llei de memòria democràtica dimarts.

El també expresident de Canàries ja havia donat ordres dimarts a la tarda als serveis jurídics de la seva cartera perquè analitzin el que ha passat i emprenguin accions legals, si escau, d'acord amb la Llei de Memòria Democràtica, davant el que ha considerat com un fet " lamentable, violent, antidemocràtic i inhumà" i que hauria de tenir la "total condemna de qualsevol demòcrata".

ADVERTEIX AMB RECORRIR AL TC

En un altre ordre de coses, Torres ha advertit que el Govern actuarà com va fer amb Aragó --recorrent al TC-- en el cas que el Parlament balear segueixi endavant amb derogació de la llei de memòria i reconeixement democràtics de les Balears i no s'hi acudeixin una comissió bilateral per abordar l'assumpte.

"Si continuen endavant amb la tramitació i s'acaba aprovant aquesta proposició de llei, el Govern d'Espanya automàticament activarà la negociació amb el Govern Balear i si no s'asseuen amb nosaltres, com no ho va fer el Govern d'Aragó, anirem al Tribunal Constitucional", ha advertit, afegint que "lògicament" també portaran la seva denúncia "a les institucions internacionals i europees en defensa dels Drets Humans".

El ministre ha apel·lat al "sentit comú" per no arribar a la mateixa situació que amb Aragó, perquè amb la derogació la llei de memòria es fa "més difícil" que les associacions memorialistes "recuperin els seus familiars". "Quin dolor hi ha per a ningú que impedeixi que una persona pugui tenir les restes de la família i donar-li la sepultura que cregui o es mereixi?", ha prosseguit.