Les platges de les Balears poden retrocedir fins a 50 metres a finals de segle, segons l'Informe Mar Balear 2024
L'estudi exposa que el mar Mediterrani s'està escalfant a un ritme més gran que la mitjana global i, a les Balears, l'escalfament de l'aigua superficial ha estat d'1,6 graus en els darrers 42 anys
Algunes platges de Menorca pateixen una sobreocupació humana que cal reconduir. / SER Menorca.
Maó
L'Informe Mar Balear 2024 ha advertit que l'increment del nivell del mar a la Mediterrània produirà a finals del segle una reculada de les platges de les Balears d'entre set i cinquanta metres.
Així es desprèn de l'informe, que ha actualitzat els 27 indicadors que el conformen, en col·laboració amb Ecodes i el suport del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, segons han informat aquest divendres des del projecte Informe Mar Balear.
En detall, l'estudi exposa que el mar Mediterrani s'està escalfant a un ritme més gran que la mitjana global i, a les Balears, l'escalfament de l'aigua superficial ha estat d'1,6 graus en els darrers 42 anys.
Aquest augment de la temperatura està associat a l'increment del nivell del mar que, a la Mediterrània occidental, ha estat de 18,5 centímetres en els darrers 139 anys. En aquesta línia, la pujada del nivell del mar podria ser entre 55 i 76 centímetres a finals de segle. Tenint en compte que les Illes són "especialment vulnerables" a la pujada del nivell del mar perquè presenten una gran longitud de costa, l'increment produiria una reculada de les platges de les Balears d'entre set i cinquanta metres.
L'AUGMENT DE LA TEMPERATURA POSA EN PERILL LA BIODIVERSITAT
Igualment, assenyalen que l'augment de la temperatura té "greus conseqüències" sobre els hàbitats i les espècies marines que habiten el mar balear. Precisament, s'han observat mortalitats massives de coralls i gorgònies.
L'Informe Mar Balear d'aquest any situa la gorgònia vermella com una de les més amenaçades per aquest escalfament. Concretament, les poblacions a Eivissa i Cabrera estan "molt afectades" per l'augment de temperatura, provocant que no pugui viure en aigües més succintes i només es trobi a més profunditat.
D'altra banda, el corall bambú viu fins a menys de 1.000 metres de profunditat i es troba en greu perill d'extinció. Tot i així, han destacat que a zones sense pesca d'arrossegament del mar balear es poden trobar una de les poblacions més denses de la Mediterrània.
L'informe també indica que entre el 2019 i el 2023 s'han localitzat un total d'11 nius de tortugues bobes o comunes a platges de les Balears. Aquests nous nius es poden deure als efectes de l'escalfament global.
Així, les tortugues podrien estar intentant prevenir els efectes sobre la proporció de sexes --a temperatures més grans neix un percentatge més gran de femelles, mentre que a temperatures més baixes neixen més mascles-- nidificant en zones més fredes. D'altra banda, les dades de la Fundació Palma Aquarium recollides a l'informe mostren que la principal causa d'avarament de tortugues marines és l'emmallament en plàstics o arts de pesca fantasma.
Una altra qüestió observada és la colonització del mar balear per diverses espècies exòtiques, algunes amb caràcter invasor. La majoria d'aquestes espècies són d'origen tropical i subtropical, fet que contribueix a la tropicalització de la Mediterrània.
Cal assenyalar que l'Informe Mar Balear és un projecte col·laboratiu del qual formen part totes les institucions de recerca marina de les illes, el Govern i les entitats públiques i privades relacionades amb el medi marí. L'objectiu és recopilar la millor informació disponible sobre el mar Balear per guiar la presa de decisions sobre la base de dades científiques.
