Sergi Llull: "Espero estar un parell d'anys més, mínim, jugant encara"

Madrid

Carlos Mateos Gil. Madrid, 22 jul (EFE).- A Sergi Llull (Maó, 1987) se li acumula la feina com a pare de 'família'. D'una banda n'exerceix en la què ha format amb la seva dona, que compta des de fa molt poc amb una nova filla. De l'altra, també és una veu autoritzada dins de la Selecció Espanyola de bàsquet que s'ha autoanomenat com a tal. De fet després de la retirada de Rudy Fernández quan acabin els Jocs serà, si decideix seguir, el far de l'experiència en una illa generacional on només viu ell.

També al Reial Madrid, depenent de si segueix o no Fabien Causeur. Tot i això no vol veure el final i espera estar "un parell d'anys, mínim" repartint aquestes 'mandarines' que porten el seu segell de qualitat i alguns dels pocs rècords que se li van resistint. EFE l'ha entrevistat abans de tornar a viure una experiència olímpica.

Pregunta: A menys d'una setmana de debutar als Jocs. Com està el grup?

Resposta: El grup està molt bé, amb moltes ganes, amb molta il·lusió. Són uns Jocs i és una cosa única per a qualsevol esportista. Hi ha gent debutant en una cita així i l'equip està en una bona línia de treball.

P: Com veu aquest equip respecte als que van disputar edicions anteriors? És injust demanar-li el que se li demanava quan hi havia els germans Gasol o Navarro?

R: No sé si és injust o no, cadascú pot tenir la seva opinió. Venim d'una generació com la del vuitanta, de moltíssim talent, acompanyada d'aquest caràcter competitiu i d'aquest gen guanyador. Els jugadors ara són simplement diferents. Hi ha gent amb talent i aquest caràcter, aquesta urpa i aquestes ganes de guanyar i fer-ho bé es mantenen. Després el torneig ens posarà al lloc que mereixem.

P: Rudy Fernández tenia entre cella i cella ser a París. Vostè s'ha posat una meta? Seran aquests Jocs la seva darrera competició oficial amb la Selecció?

R: Pot ser, no és una cosa que ara em preocupi. Estic intentant centrar-me en el dia a dia, a entrenar tan bé com sigui possible i a arribar bé a París. Després es veurà. La temporada és molt llarga i això són decisions que al final un ha d'anar prenent, són llei de vida. Ara mateix no sabria dir.

P: Si segueix, quan Rudy se'n vagi vostè serà el més veterà del vestidor. Es veu capaç de transmetre als qui vénen què és l'esperit de 'La familia', tot allò que ha absorbit?

R: Això ja ho estem fent, no és una cosa que només fa Rudy i quan ell se'n vagi haurà de fer-ho el següent. És una mica de conjunt, una cosa que fem tots. Els que fa més temps que estem aquí intentem que els que entren se sentin còmodes, que s'ho passin bé, que gaudeixin de l'experiència d'estar amb la Selecció i que es transmeti aquest gen i aquest caràcter competitiu.

P: Parlant de Rudy. El dia en què vostè decideixi anar-se'n del Reial Madrid li agradaria fer-ho com ell, havent-ho anunciat amb temps i rebent el reconeixement del WiZink? O amb la temporada acabada i un homenatge del club com ho ha fet Sergio Rodríguez?

R: No és una cosa que tingui pensada. Espero estar-hi un parell d'anys, mínim, jugant encara; i és una cosa que tampoc no pots planejar gaire. Això de Rudy es va donar perfecte, en aquest segon duel de la final a casa, amb el seu partidàs. Ell ja ho havia anunciat i va ser tot rodat, molt emotiu. Imagino que ell, en aquell moment, sentiria un orgull enorme, molta emoció de veure com la gent l'estima i l'aprecia com a jugador. El 'Chacho' va decidir fer-ho de l'altra manera, amb aquest acte, però l'afecte de la gent s'hi manté. De vegades és complicat quadrar un comiat perfecte com el que ha tingut Rudy.

P: De moment, ha renovat per una temporada. S'imaginava arribar tan lluny al club quan va fitxar?

R: La veritat és que no. Serà la meva temporada número 19, són paraules majors. El batre rècords de partits jugats o de temporades és una cosa que crec que valoraré molt més quan em retiri. Però quan vaig fitxar no em passava pel cap, intentava donar-ho tot a cada entrenament ia cada partit sense pensar més enllà. Al final, el temps m'ha portat fins aquí.

P: Alguna vegada s'ha plantejat seriosament anar a la NBA o sempre ha tingut clar que el Real Madrid era lloc?

R: L'any que vaig renovar per moltes temporades al club, la decisió de dir-li que no a Houston no va ser fàcil. Va ser una decisió meditada amb la meva família, amb mi, veient tots els pros i els contres. Al final va ser la meva decisió i estic molt content d'haver-la pres, d'haver seguit aquest camí.

P: Vostè és l'exemple de qui demostra que es pot fer carrera a Europa, en una època on els jugadors cada cop se'n van més joves a universitats o acadèmies dels Estats Units. Què els pot dir perquè vegin que es pot prosperar aquí i que ja hi haurà temps per anar a la NBA si això arriba?

R: Jo no sóc qui per donar lliçons a ningú. Al final cadascú ha d'escollir el seu camí, mirar els pros i els contres que la teva decisió pugui comportar i ser feliç amb allò que triïs. És igual de lícit voler estar al Real Madrid molts anys i voler fer història guanyant títols a Europa com voler anar a la NBA a guanyar diners i competir amb els millors.

P: Un que va seguir aquest camí va ser Luka Doncic. El sorprèn tot el que hi està fent?

R: Sí, sorprèn a tothom perquè encara que ja sabíem que jugaria bé i que ho faria bé no esperàvem potser aquest boom tan aviat, aquesta explosió i aquest ser el millor jugador de la NBA tan aviat, al nivell que ho està fent. Fa goig veure'l jugar.

P: Quines perspectives té per al vostre equip l'any que ve? Les renovacions de Tavares, Hezonja o Musa són els millors moviments que podia haver fet el club aquest estiu?

R: Sí, crec que l'equip ha estat molt bé als despatxos una altra vegada. Han renovat gent que ha de ser molt important per a nosaltres i hem afegit petites peces que segur que ens ajudaran a fer un salt. Veurem.

P: ¿S'imagina jugant un partit al Bernabéu abans de retirar-se?

R: No ho sé, la veritat. De moment em queda un any de contracte, veurem si seguim. Tant de bo, seria una experiència molt bonica.

P: Davant Argentina va deixar l'altre dia una més d'aquelles cistelles que són el seu senyal personal. Quin és el secret d'una bona mandarina?

R: El secret és tenir confiança en aquests trets, que l'equip i l'entrenador també confiïn en tu per donar-te aquesta responsabilitat quan s'acaba la possessió. Ho he dit moltes vegades, m'agraden aquests moments, em diverteixo amb ells.