Plataforma per la Llengua acusa el Consell Insular de "promoure el secessionisme lingüístic"
L'ONG del català ha recordat que el mes de gener passat ja va interposar un recurs d'alçada contra el Pla Estratègic de Subvencions del Consell, que proposava "potenciar l'ús de la nostra llengua, especialment del menorquí", una construcció que han incidit que "no sʻajusta a dret"
Més considera que l'equip de govern vol incloure un comissari política a la Comissió tècnica d'Urbanisme i Ordenació del Territori. / Google maps
Maó
Plataforma per la Llengua ha demanat al Consell de Menorca que mantingui la "unitat de la llengua", davant d'una nova convocatòria d'ajudes per fomentar l'ús del català però "especialment el menorquí", cosa que entenen que "promou el secessionisme lingüístic".
L'entitat ha retret l'ús d'aquesta terminologia "com si fos una cosa diferent de la llengua catalana".
L'ONG del català ha recordat que el mes de gener passat ja va interposar un recurs d'alçada contra el Pla Estratègic de Subvencions del Consell de Menorca, que proposava "potenciar l'ús de la nostra llengua, especialment del menorquí", una construcció que han incidit que "no sʻajusta a dret".
"Medi any després, i sense que encara no s'hagi donat resposta al recurs, Plataforma per la Llengua veu que la institució incideix a convocar ajudes de foment del català, 'especialment del menorquí', com si no hagués atès en absolut la petició de l'entitat", han assenyalat.
Per aquest motiu, han apuntat que l'entitat es veu en l'"obligació" i el "deure" de sortir en defensa dels drets lingüístics i de la unitat de la llengua, que, segons ell, "es veu qüestionada per aquest tipus de polítiques, alienes al marc estatutari i legislatiu propi de les Illes”.
"Recórrer a una denominació extraoficial de la llengua és contrari a dret i, a més, crea una forta inseguretat jurídica als ciutadans en pretendre que es tracti d'una realitat lingüística diferenciada", han explicat.
D'altra banda, han recalcat que la Universitat de les Illes Balears (UIB), com a entitat consultiva, ha confirmat que la denominació oficial és "llengua catalana", i han argumentat que no utilitzar els termes "català o llengua catalana" suposa " un incompliment tant de l'Estatut d'Autonomia, com del deure que tenen els poders públics de normalitzar la llengua”.
En aquest sentit, han asseverat que el Consell de Menorca "tampoc no pot invocar l'Estatut, que a l'article 35 determina que les modalitats insulars del català, de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera han de ser objectes d'estudi i protecció, ja que això és un deure sense perjudici de la unitat de la llengua, que l'Estatut no qüestiona”.
