Nil Riudavets ja te la seva medalla

Maó

El triatleta menorquí estava molt orgullós de la medalla conquerida i que semblava molt llunyana a mitja prova quan marxava sisè a la classificació. Però Nil Riudavtes sempre va confiar en les seves possibilitats. Riudavets va comentar que el seu “punt fort” era el tram de cursa a peu i que sabia que “podia lluitar” per una medalla tot i deixar la bicicleta a 49 segons de Baele que llavors era el tecer classificat. “Mentalment, havia d'estar molt concentrat fer la meva carrera i veure fins on podia arribar. He anat passant gent. Primer he passat al britànic, després al primer francès i després al darrer francès. Anava remuntant a poc a poc i ens ho hem jugat els últims 200 metres en un esprint agònic per aconseguir aquest tercer lloc”, va explicar.

El triatleta espanyol va considerar “increïble” competir en un entorn parisenc on van poder estar la seva parella, familiars i amics, que el van estar animant durant la carrera.

Des del Comité Paralímpic Espanyol es van fer ressó que la vida de Nil Riudavets va canviar quan va perdre la mobilitat del braç dret al patir un xoc frontal amb la bicicleta contra un altre triatleta quan circulava a gran velocitat mentre participava a una competició. Tenia 23 anys i en feia 16 que feia triatlons.

“Em vénen molts moments molt complicats. Vaig tenir l'accident fa cinc anys durant un triatló, per un xoc frontal molt greu on podria haver perdut perfectament la vida i, per sort, només va afectar el meu braç dret”, va rememorar.

Riudavets va afegir: “Vaig haver d'adaptar-me a la situació i passar un duel de tres anys oblidant tot el que era esport, sobretot triatló. Al cap de tres anys vaig aconseguir perdonar-me i intentar anar a uns Jocs Paralímpics. Al final, això és esport, intentar ser tan competitiu com sigui possible i l'esport m'ha regalat una medalla i és increïble”, va recalcar.