És mentida fins que es demostri el contrari

Maó

La recent DANA que ha colpejat durament València ha generat un enorme impacte emocional i social. Enmig del dolor i la pèrdua, sorgeixen onades d'informació dubtosa que, més que aclarir, enverinen l’ambient i provoquen reaccions extremes en la població. A mesura que s’escampen imatges i relats que apunten a possibles negligències o encobriments, s'ha instal·lat un clima de desconfiança i indignació, en gran part alimentat per la propagació d’informació no contrastada i rumors que s’expandeixen a les xarxes socials.

Informacions confrontades

Rumors com que el president es trobava a una festa d'aniversari o a un dinar de feina en lloc de gestionar l'emergència, o que les autoritats amaguen un nombre molt superior de morts i desapareguts, ressonen en les xarxes, tot i no tenir cap fonament confirmat. A més, també circulen històries sobre un suposat "cementiri" al soterrani d’un centre comercial, quan en realitat, segons fonts oficials, aquest lloc ja ha estat inspeccionat i no hi ha evidència d’aquest fet.

Amb Toni Febrer, expert en comunicació de l'empresa Social Chef, hem parlat sobre l'impacte que aquestes informacions falses —moltes d’elles interessades— tenen sobre la població. “Les xarxes socials amplifiquen emocions com la frustració i la impotència, especialment en situacions de catàstrofes. Això facilita que certes persones, o grups amb interessos concrets, puguin manipular l’opinió pública,” explica Febrer. Aquest clima d’intoxicació va tenir el seu punt àlgid durant la visita oficial dels Reis d’Espanya i del president del Govern espanyol, quan un grup de persones va llançar fang i objectes a la comitiva oficial. Les emocions a flor de pell es barregen amb sentiments d’indignació canalitzats per missatges que han encès els ànims sense oferir proves.

El cas posa de manifest com les xarxes socials poden actuar com a canals de desinformació, incitant a la població a desconfiar d'institucions, governs i organismes de socors. En lloc de promoure una informació contrastada i responsable, alguns missatges es difonen amb l’objectiu de crear malestar, sembrant desconfiança i desacreditant les institucions que estan intentant gestionar la crisi.

Cal una reflexió

Segons Febrer, "és fonamental fer una reflexió sobre com consumim la informació i sobre els efectes que la manipulació pot tenir en la nostra percepció i comportament." Així mateix, subratlla la importància de comprovar les fonts abans de compartir continguts que poden fer mal, no només a les persones afectades per la tragèdia, sinó a la societat en el seu conjunt. Per això, és crucial establir mecanismes que ajudin a combatre la desinformació, promovent la verificació i la responsabilitat en el consum i la difusió de notícies, especialment en moments tan delicats com aquests.

Únete al canal de WhatsApp de la SER