Plec de lectura 32. Josep Maria Quadrado

Mahón

Josep M. Quadrado (1819-1896), de gran simpatia, bon humor i molt bromista -tot i que també va ser «coneixedor del verí de la melancolia, com va observar Antònia Tayadella-, va dedicar tota la seva vida a l'estudi. Persona de gran talent, va destacar des de ben petit al col·legi jesuïta Montesión on va compondre les seves primeres poesies, i de ben jove començà a escriure teatre, la seva gran passió.

Marcelino Menéndez Pelayo va expressar a "Introducción a los ensayos religiosos, políticos y literarios de Quadrado que en las Baleares, cuya historia literaria es tan larga y gloriosa, no han producido escritor tan eminente desde los tiempos del iluminado doctor Ramón Llull", i amb motiu perquè Josep M. Quadrado va destacar en tot allò que va fer: poeta, dramaturg, crític literari, apologista religiós, arqueòleg, crític d'art, arxiver, historiador i polític.

Neix a Ciutadella el 14 de juny de 1819, però als dos anys, després de la mort del seu pare, la seva mare viuda se'n va a viure a Mallorca amb el petit Josep Maria i els seus germans. Quadrado visqué a Mallorca tota la seva vida, tret de petites temporades que va passar a Madrid i a la península per documentar la col·lecció Recuerdos y Bellezas de España.

Sempre es va sentir molt menorquí, i visitava sovint la familia que hi havia deixat. Ell mateix deia que era «hijo por los cuatro costados de Ciudadela» a España. Sus monumentos y artes, su naturaleza e historia: Islas Baleares.

El 1840 la Diputació Provincial de Balears el nomena «archivero del antiguo reino de Mallorca»: Quadrado tenia només vint-i-un anys, però la seva obra literària havia calat en el panorama nacional, i a Mallorca se'l considerava i admirava com un jove savi i estudiós.

La seva tasca d'arxiver va anar de la mà de la seva faceta d'historiador. Quan Quadrado publicava un estudi històric, el que feia era donar a conèixer documents que havia descobert durant la seva tasca a l'arxiu per comunicar-los a la societat.