Cap a una nova gestió de l’aigua a Menorca: el cens dels pous existents

Mahón

La detecció d’un vessament de simazina, un herbicida d’ús agrícola, a l’urbanització de Trebelúger, ha activat totes les alertes i ha posat sobre la taula una problemàtica latent: la manca d’un cens actualitzat i precís dels pous d’aigua a Menorca. L’incident ha provocat que l’Associació de Veïns de la zona es mobilitzés per esbrinar si els pous existents —tant els privats com els gestionats per l’empresa concessionària municipal— podrien haver estat afectats per la substància.

La simazina és un herbicida selectiu de translocació utilitzat habitualment per controlar les males herbes, però també és perjudicial per a determinades hortalisses com tomàquets o cogombres. A més de contaminar el sòl i les aigües subterrànies, pot provocar diversos efectes nocius per a la salut humana i el medi ambient: irritació ocular, alteracions al sistema nerviós, danys al fetge, als ronyons i al sistema circulatori, així com possibles lesions genètiques i efectes adversos en el desenvolupament fetal. Tot i la seva baixa toxicitat en peixos, la simazina és altament tòxica per als organismes aquàtics i presenta una persistència elevada tant en aigua com en sòl. Afortunadament, de moment no s'ha detectat presència suficient d'aquest element als anàlisi efectuats fins el dia d'avui.

Seguiment pou a pou

La investigació veïnal ha posat en relleu l’existència de captacions no registrades, fet que ha obert un debat urgent sobre el control i la gestió dels recursos hídrics a Menorca. No és cap novetat que l’illa mai ha comptat amb un cens complet dels pous, el seu ús ni el consum real de l’aqüífer comú. Ara, i arran d’aquest episodi, s’ha iniciat un procés de seguiment de la qualitat de l’aigua a la zona, tot i que aquesta ja no es considera potable per la presència elevada de nitrats.

El paper de l'osmòsi domèstica

Paradoxalment, molts veïns continuen utilitzant aquesta aigua gràcies a sistemes d’osmosi inversa domèstics, que podrien ser útils per reduir la concentració de nitrats, però que no garanteixen l’eliminació de substàncies com la simazina, que poden persistir en concentracions molt baixes i durant mesos.

Aquest cas ha fet reformular el model de gestió hídrica a Menorca. Institucions i entitats ambientals coincideixen que cal una resposta estructural: censar tots els pous, determinar-ne l’ús, el cabal extret i assegurar un control efectiu per evitar riscos per a la salut pública i el medi natural. Alhora, es posa sobre la taula la necessitat d’avançar cap a una agricultura més sostenible i respectuosa amb els aqüífers, limitant l’ús de biocides i fomentant alternatives menys contaminants.

L'aigua ha de ser transparent, com la gestió dels pous

Aquest episodi a Trebelúger, lluny de ser un cas aïllat, actua com a catalitzador d’un canvi de paradigma que fa temps que es reclama: un nou model de gestió de l’aigua, fonamentat en la transparència, el coneixement del recurs i la seva preservació a llarg termini.