El Manifest 'España en azul' marcarà el futur de l'economia blava a Menorca
Iolanda Piedra, presidenta del clúster d'empreses marítimes de Balears, ens explica el contingut del Manifest
Esqueleto en madera de la nave / ChatGTP
Mahón
El passat dijous 15 de maig, l’illa de Tenerife va acollir una trobada clau per al futur de la denominada economia blava a Espanya. Representants de clústers marítims de tot l’Estat van subscriure el Manifest ‘España en Azul’, un document que reclama al Govern central una estratègia estatal clara per impulsar de manera coordinada i sostenible totes les activitats econòmiques vinculades amb el mar.
Entre els signants es troba el Clúster Marítim de les Illes Balears, presidit per Iolanda Piedra, que ha compartit a Ràdio Menorca els detalls d’aquesta iniciativa i el seu impacte potencial per a l’illa. Segons Piedra, el manifest representa una “crida d’atenció al Govern perquè reconegui el pes i el potencial del sector marítim com a vector estratègic per al creixement econòmic”.
La força de l'economia blava en xifres
El text del manifest destaca que l’economia blava suposa actualment un 7% del valor afegit brut (VAB) a nivell nacional, genera més de 625.000 llocs de feina i aporta més de 21.000 milions d’euros anuals. A més, Espanya lidera subsectors com la pesca i l’aqüicultura, i compta amb un alt potencial en àmbits com l’energia marina, la biotecnologia blava o la digitalització portuària.
Pacte Europeu dels Oceans
La iniciativa arriba en un moment clau, just quan la Unió Europea es troba definint el seu Pacte Europeu dels Oceans, que es presentarà a Niça el pròxim mes de juny. És per això que els promotors del manifest reclamen que Espanya assumeixi un lideratge ferm amb una estratègia nacional basada en la col·laboració públic-privada, la planificació compartida i la visió internacional.
Canàries ha estat la primera comunitat a donar suport oficial al manifest, seguida d’Andalusia. Ara, el Clúster Marítim de les Illes Balears lliurarà el document al Govern autonòmic amb l’esperança que les Illes siguin la tercera regió en adherir-s’hi, i que es pugui començar a treballar en estratègies insulars específiques.
En aquest context, Menorca haurà de definir com desplegar la seva pròpia aplicació de l’economia blava, tenint en compte les seves característiques territorials, socials i ambientals. Piedra apunta que “Menorca té un entorn privilegiat i una comunitat empresarial i científica preparada per impulsar aquest model econòmic de manera sostenible”.
El manifest també subratlla la importància de coordinar esforços entre el sector públic, les empreses, els centres de recerca i la societat civil per aprofitar plenament les oportunitats que ofereix el mar. El futur de la cohesió territorial, la sostenibilitat i la innovació pot tenir, a Menorca i a les Balears, un camí molt vinculat a l’economia blava si s’estableixen les eines adequades per fer-la créixer. No oblidem que a Menorca hi ha el Centre Referència Nacional del Mar i que té un passat molt destacat en quant a construcció i reparació de vaixells.

Luis Soler
Desde los 14 años está en antena. Lo que empezó como un juego se convirtió en una pasión. Sus estudios...




