Menorca hauria d'atreure talent jove per enfortir el seu futur
La majoria dels menorquins que estudien fora, no tornen perquè l'illa no és un entorn favorable en l'àmbit professional

JUNTA DE ANDALUCÍA

El futur econòmic de Menorca passa, inevitablement, per la seva capacitat d’atreure i retenir talent jove. Aquesta és una de les reflexions que ha deixat aquesta setmana Francesc Tutzó, qui després de 14 anys al capdavant del Cercle d’Economia de Menorca ha cedit el relleu de la presidència a Miquel Àngel Casasnoves, fins ara vicepresident de l’entitat. En una entrevista a Ràdio Menorca, Tutzó ha exposat les raons que, al seu parer, amenacen l’estabilitat i el desenvolupament a llarg termini de l’economia insular si no es prenen mesures decidides.
Una de les principals preocupacions expressades per Tutzó és l’absència de perspectives que troben molts joves menorquins un cop han completat la seva formació superior fora de l’illa. Malgrat haver-se format en àmbits clau per a la innovació i el creixement econòmic, molts d’ells opten per quedar-se fora, davant la manca d’incentius reals per tornar. Aquesta dinàmica, sostinguda en el temps, afebleix les capacitats de renovació i adaptació del teixit empresarial local.
L’habitatge i la manca d’oportunitats, frens per al retorn
Entre els principals frens que dificulten el retorn del talent, Tutzó assenyala l'accés a l'habitatge com un dels obstacles més evidents. El cost elevat dels lloguers, la poca disponibilitat d’habitatges adaptats a joves professionals i les dificultats per adquirir una primera residència suposen una barrera insalvable per molts.
Però més enllà de l’habitatge, el problema és estructural. La manca de diversificació econòmica i l’excessiva dependència del sector turístic condicionen negativament la creació de llocs de feina qualificats en sectors emergents. Aquesta limitació es tradueix en un escenari poc atractiu per a les persones amb formació tecnològica, científica o creativa, que troben millors condicions en altres territoris.
Això es veu agreujat, segons Tutzó, per una cultura empresarial que no acaba de connectar amb les inquietuds i expectatives de les noves generacions. Segons ell, molts joves tendeixen a buscar opcions laborals més immediates i estables, sense haver d’assumir els riscos ni els sacrificis que implica posar en marxa o liderar una empresa pròpia.
Cal un impuls per a la diversificació econòmica
Davant aquest context, l’expresident del Cercle d’Economia insisteix en la necessitat urgent de diversificar l’economia menorquina. Considera que Menorca ha de fer una aposta decidida per sectors com les tecnologies de la informació, les energies renovables, l’economia circular, la cultura i la innovació social. Només així serà possible generar una economia més resilient i menys vulnerable a les oscil·lacions del turisme.
En aquest sentit, Tutzó lamenta no haver pogut impulsar amb més força alguns canvis estructurals, com ara la millora de les condicions del transport entre illes i amb la península. El règim de minimis —que limita el volum d’ajudes públiques que poden rebre les empreses de les Balears— suposa, segons ell, un greuge comparatiu que frena la competitivitat del teixit empresarial insular.
Malgrat aquestes dificultats, Tutzó ha expressat la seva confiança en la tasca que enceta ara el nou president del Cercle d’Economia, Miquel Àngel Casasnoves. Ha destacat el seu tarannà obert i la seva experiència com a punt de partida per donar continuïtat als reptes pendents, especialment aquells relacionats amb l'impuls a les noves generacions.
Reptes compartits per a un futur sostenible
Les paraules de Tutzó posen damunt la taula una qüestió clau: si Menorca vol garantir un futur econòmic estable i sostenible, ha d’apostar pel retorn i la integració del talent jove en tots els àmbits de la vida insular. Per fer-ho, cal una visió estratègica compartida entre administracions, empreses i societat civil, capaç d’afrontar els reptes amb mesures concretes i accions transversals.
El futur de l’illa dependrà, en bona part, de la seva capacitat per generar oportunitats reals, modernes i arrelades al territori, que permetin als joves desenvolupar el seu projecte vital i professional sense haver de renunciar a Menorca com a espai de vida.

Luis Soler
Desde los 14 años está en antena. Lo que empezó como un juego se convirtió en una pasión. Sus estudios...




