Restes òssies de sis persones ajudaran a conèixer com vivien a la prehistòria de Menorca

Maó

La 24a campanya d'excavacions arqueològiques d'Amics del Museu de Menorca, amb el suport del Consell Insular, ha tornat a oferir descobriments rellevants per a la comprensió de la vida quotidiana i la mort durant la prehistòria menorquina. El jaciment de Torre d’en Galmés, un dels més emblemàtics de l’illa, ha estat novament l’escenari d’aquesta iniciativa científica que combina recerca, conservació i divulgació.

Enguany, la feina s’ha centrat especialment en una estructura domèstica de la part nord del poblat, coneguda com “Estructura 1”. En aquest espai, els arqueòlegs han recuperat restes òssies humanes corresponents a sis individus, així com elements arquitectònics i materials que permeten aprofundir en el coneixement del món domèstic protohistòric. Les investigacions han inclòs també l’estudi de la llar de foc i d’un sistema complex de sitjots excavats a la roca, amb una possible funció d’emmagatzematge o gestió de l’aigua.

Sis esquelets i una hipòtesi sobre una mort col·lectiva

El descobriment més impactant de la campanya és, sens dubte, el conjunt d’esquelets localitzats a l’interior de la casa. Es tracta de restes de sis persones, d’edats i sexes diversos, trobades en nivells d’ocupació que es corresponen amb els darrers moments d’ús de l’estructura. Segons les primeres anàlisis de carboni 14, la seva mort es va produir entre la segona meitat del segle IV i el III abans de la nostra era.

Tot i que encara s’estan analitzant les restes per part d’una especialista, el fet que apareguin en un espai domèstic —un context poc habitual per a inhumacions— fa pensar que podrien haver mort en circumstàncies excepcionals. Aquesta troballa obre la porta a noves hipòtesis sobre possibles episodis de violència, malalties sobtades o rituals desconeguts en el context de la prehistòria menorquina.

Arquitectura singular i estratègies d’aprofitament del territori

L’"Estructura 1", tot i mantenir els trets propis dels cercles d’hàbitat de la prehistòria final de Menorca, presenta característiques particulars: una orientació inusual del portal d’accés, diferències en la distribució interna dels espais i tècniques constructives específiques. A més, l’habitatge es troba edificat sobre una xarxa de sitjots excavats a la roca, datats d’una fase anterior.

Aquest sistema de sitjots podria haver tingut una funció d’emmagatzematge d’aigua o altres recursos, i la seva excavació proporciona informació valuosa sobre la gestió de recursos naturals. Un d’aquests sitjots ja ha estat completament excavat, i s’ha iniciat la intervenció en un segon, on s’han documentat escalons per accedir al seu interior, fet que reforça la idea d’un ús funcional i planificat.

També s’ha excavat l’espai exterior sud de la casa, on s’han localitzat nivells amb materials domèstics usats i fragmentaris, tant d’origen indígena com púnic-ebusità. Aquest conjunt permet estudiar les pràctiques quotidianes i l’impacte de les unitats domèstiques en el paisatge immediat.

Un projecte col·laboratiu amb mirada internacional

La campanya ha comptat amb la participació d’una quinzena de tècnics, estudiants i voluntaris procedents de diversos punts de l’Estat, i ha estat codirigida pels arqueòlegs Borja Corral i Carlos de Salort, juntament amb el restaurador Francesc Isbert. El projecte té un marcat caràcter col·laboratiu i multidisciplinari, amb el suport de diverses institucions acadèmiques i científiques, com la Boston University, el Royal Institute for Cultural Heritage de Bèlgica o l’Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya.

A més del suport institucional del Consell Insular, l’Ajuntament d’Alaior i els socis de l’associació, hi col·laboren entitats i empreses locals, fet que consolida aquest projecte com una iniciativa arrelada al territori, però amb projecció exterior.