La crisi dins la Menorca Talaiòtica provoca una segona dimissió

Maó

La Menorca Talaiòtica, declarada Patrimoni Mundial l’any 2023, afronta aquests dies una crisi institucional de primer ordre. En només una setmana, dues figures claus en la gestió i supervisió científica del projecte han presentat la seva dimissió. El primer a fer-ho va ser Antoni Ferrer, fins ara director de l’agència que coordina els treballs relacionats amb la declaració de la Unesco. La seva renúncia ha estat seguida per la de Cipriano Marín, membre del Consell Científic encarregat de vetllar pel rigor i la coherència de les actuacions al conjunt arqueològic.

Tots dos coincideixen en el motiu: el mal ús dels informes científics realitzat pel Consell Insular de Menorca per justificar les obres de remodelació de la carretera pròxima a les navetes de Rafal Rubí, un dels elements emblemàtics del conjunt talaiòtic.

Dimissions per manca d’independència i rigor

Antoni Ferrer i Cipriano Marín han denunciat que el govern insular ha utilitzat documents científics de manera parcial i tergiversada per legitimar unes obres que, segons molts especialistes, podrien afectar negativament l’entorn patrimonial. L’objectiu de la intervenció viària és modificar el traçat de la carretera que discorre a pocs metres de les navetes, però l’execució d’aquest projecte ha generat una forta polèmica des del moment en què no s’ha esperat l’informe previ de la Unesco, un requisit habitual en entorns protegits.

Els dos experts consideren que aquesta actuació posa en risc la credibilitat del projecte davant la comunitat internacional i trenca amb els principis de transparència i cautela que han de regir la gestió del patrimoni mundial.

Crítiques polítiques i socials creixents

Davant aquesta situació, les reaccions polítiques no s’han fet esperar. Tant el PSOE com Més per Menorca han exigit la dimissió immediata del conseller insular de Cultura, Joan Pons Torres. Pepe Mercadal, secretari general del PSOE, ha acusat el govern insular d’actuar de manera irresponsable i d’utilitzar els informes científics com a eina política. Esteve Barceló, de Més per Menorca, ha anat encara més enllà i ha demanat la paralització urgent del projecte fins que es compti amb totes les garanties tècniques i legals.

També el GOB, principal entitat ecologista de les Balears, ha carregat contra el Consell. L’organització recorda que diverses institucions i col·lectius del món acadèmic i cultural —com el Col·legi Oficial d’Arquitectes, el Col·legi d’Arqueòlegs, l’Ateneu de Maó o l’associació d’Amics del Museu de Menorca— ja havien demanat més temps per estudiar l’impacte de les obres i valorar alternatives més respectuoses amb el paisatge històric.

El Consell insisteix a iniciar les obres aquest mateix any

Malgrat la polèmica, el Consell Insular manté la seva posició i preveu iniciar els treballs a la zona de Rafal Rubí aquesta mateixa tardor, sense esperar la resposta de la Unesco. Fonts pròximes a l’equip de govern defensen que la intervenció és necessària per millorar la seguretat viària i asseguren que s’ha respectat el marc legal establert.

No obstant això, aquesta decisió alimenta la incertesa sobre el futur de la declaració de Patrimoni Mundial. El projecte Menorca Talaiòtica va ser reconegut per la seva excepcional conservació i pel fort consens social i institucional que hi havia al darrere. Les dimissions i les tensions actuals posen en entredit aquest equilibri i fan emergir dubtes sobre si la gestió patrimonial es podrà continuar fent amb els mateixos estàndards d’excel·lència.

Ara, totes les mirades estan posades en la Unesco i en quin serà el seu posicionament oficial davant d’un projecte que ha passat, en molt poc temps, de ser motiu d’orgull col·lectiu a convertir-se en font de conflicte.