El GOB demana que els grans consumidors paguin pel seu ús abusiu de l'aigua

Maó

La gestió de l’aigua a Menorca torna a estar al centre del debat. Tot i que el problema de l’escassetat hídrica no és nou, els ecologistes del GOB alerten que manca una política valenta i decidida per posar fre a l’ús abusiu que alguns grans consumidors fan dels recursos disponibles. Segons l’entitat, la situació actual és el resultat d’anys de permissivitat i de manca de mesures eficaces, i això ha dut a municipis com Maó a haver d’aplicar restriccions estrictes.

La preocupació no és només present, sinó també de futur. Si no s’actua amb contundència, les limitacions d’ús d’aigua seran cada vegada més severes i afectaran la vida quotidiana de tota la població.

Mesures urgents contra els abusos

Miquel Camps, cap d’ordenació territorial del GOB a Menorca, considera que la política hídrica actual pateix d’una visió massa curta en el temps. Davant d’aquesta mancança, el col·lectiu ecologista proposa mesures clares: que aquells consumidors que gasten quantitats desmesurades d’aigua hagin de pagar molt més pel seu ús. L’objectiu és doble: frenar pràctiques insostenibles i incentivar un consum més responsable.

Per al GOB, no es tracta només de regular l’ús domèstic, sinó sobretot d’incidir en els comptadors que, per volum i intensitat, exerceixen un impacte directe sobre el nivell freàtic. Les tecnologies i els comptadors intel·ligents ja permeten identificar ràpidament quins són aquests consums desproporcionats i, per tant, aplicar sancions o tarifes més altes de manera efectiva.

Dessalació i depuració: límits i riscos

Una de les grans qüestions que envolten el debat és la dessalació d’aigua marina. El GOB avisa que una futura dessaladora no pot convertir-se en l’excusa per continuar gastant aigua sense límits. Camps insisteix que comptar amb dessaladores no hauria de fomentar la sensació que el recurs és infinit, perquè això agreuja encara més el problema estructural.

Un altre element clau és la depuració d’aigua. A hores d’ara, la majoria de depuradores de l’illa només arriben a una depuració secundària, insuficient per donar nous usos a l’aigua residual. L’opció de passar a una depuració terciària es veu obstaculitzada per la presència de metalls pesants i per l’alta salinitat que es recull al clavegueram. Aquestes condicions impedeixen que l’aigua tractada pugui aprofitar-se posteriorment per a reg agrícola o fins i tot per al consum humà.

En aquest sentit, els ecologistes remarquen que caldria una gestió més acurada de les aigües residuals i una inversió tecnològica capaç de millorar la qualitat de l’aigua que es retorna al medi o que podria reutilitzar-se.

Un futur condicionat per les decisions actuals

El missatge del GOB és clar: si no es prenen mesures urgents i contundents, Menorca es veurà abocada a un escenari de restriccions constants i de dificultats creixents per garantir l’accés equitatiu a l’aigua. La responsabilitat, segons l’entitat, recau tant en les administracions com en la ciutadania, però especialment en aquells grans consumidors que amb la seva activitat posen en risc l’equilibri hídric de l’illa.

La crisi de l’aigua és una realitat compartida a moltes zones del Mediterrani, però a Menorca adquireix una dimensió especial per les limitacions de l’aqüífer i per la pressió turística i residencial que es concentra en períodes concrets de l’any. Davant d’això, l’ecologisme aposta per una gestió sostenible que combini control, inversió i responsabilitat col·lectiva i, a més, que la ciutadania faci sentir la seva veu per actuar d'urgència contra els consums més extrems.

Només així es podrà garantir que l’aigua, un recurs essencial i escàs, estigui disponible per a tothom i no quedi en mans d’uns pocs que en fan un ús abusiu.