La modificació del PTI i els matisos que allunyen la forma d’interpretar la norma

Maó

El Pla Territorial Insular de Menorca (PTI) és l’eina clau que regula la protecció del territori i marca els límits al desenvolupament urbanístic de l’illa. Des de la seva aprovació, ha estat objecte de debats constants entre institucions, professionals i ciutadania, ja que la seva aplicació determina l’equilibri entre la preservació mediambiental i les necessitats socials i econòmiques. Amb l’arribada del Partit Popular al govern del Consell Insular, es va assumir com a prioritat la revisió i modificació del document per tal d’adaptar-lo als nous temps i donar resposta a problemàtiques actuals com la massificació turística o la dificultat d’accés a l’habitatge.

El nou plantejament que presenta el Consell busca, segons la institució, avançar cap a un model territorial més equilibrat. Les propostes inclouen la fixació d’un sostre màxim de places turístiques per evitar la saturació, l’opció d’incrementar una alçada addicional en edificis existents a determinades zones per afavorir l’habitatge, i la possibilitat de permetre alguns usos turístics en sòl rústic. Aquestes mesures, tanmateix, obren un ampli ventall de lectures diferents entre els professionals del sector.

Canvis substancials o simples ajustos?

Una de les qüestions que més debat genera és fins a quin punt la modificació del PTI representa un canvi substancial en el model territorial de Menorca o bé només introdueix ajustos puntuals. Per al president de la Demarcació a Menorca del Col·legi d’Arquitectes de Balears, Llorenç Seguí, el debat s’ha d’abordar amb matisos i fugint d’extremismes. Segons ell, la clau no està en prohibir per sistema, sinó en valorar cas per cas i permetre una certa flexibilitat que ajudi a preservar i, alhora, revitalitzar el territori.

Aquesta visió posa de manifest que la interpretació de la norma pot allunyar-se depenent de qui la llegeixi. Mentre uns consideren que els canvis obren la porta a una transformació del model territorial, altres hi veuen simplement una adaptació necessària per resoldre problemes concrets sense comprometre l’essència de la protecció de l’illa.

La gestió del patrimoni arquitectònic en zones rústiques

Un dels exemples que serveix per il·lustrar aquest debat és el dels edificis antics en sòl rústic. Seguí planteja que mantenir la prohibició absoluta d’intervenir-hi pot acabar sent contraproduent. Moltes d’aquestes construccions varen tenir en el passat una funció agrària que avui ja no exerceixen. Si la norma no permet cap actuació sobre aquests immobles, el pas del temps pot condemnar-los a la degradació i, finalment, a la desaparició.

Des d’aquesta perspectiva, la possibilitat de donar nous usos a edificis antics, sempre amb criteris de respecte patrimonial i paisatgístic, podria contribuir a mantenir viva una part important del llegat arquitectònic de Menorca. Això implicaria una gestió més dinàmica i adaptada a les realitats actuals, allunyada de visions excessivament rígides.

L’equilibri entre protecció i desenvolupament

El debat sobre la modificació del PTI reflecteix, en definitiva, la dificultat d’encaixar les aspiracions de protecció ambiental amb les necessitats socials i econòmiques de l’illa. Fixar límits clars al creixement turístic, millorar l’accés a l’habitatge i gestionar el sòl rústic de manera més flexible són aspectes que generen consens parcial, però també nombroses discrepàncies sobre com s’han d’aplicar.

El futur del PTI es presenta, per tant, com una negociació constant entre visions que, a vegades, semblen contraposades, però que poden trobar punts de trobada si es prioritza l’interès general. Menorca afronta el repte de continuar sent referent en protecció territorial sense deixar de donar resposta a les necessitats d’una societat que evoluciona. El paper d’arquitectes, institucions i ciutadania serà determinant per definir fins a quin punt aquesta modificació serà percebuda com un canvi de fons o com una actualització necessària del marc existent.